Benvinguts, macro-parcs!

Fa catorze anys, redactat per la IAEDEN, subvencionat per la Diputació de Girona i entomat per l’Ajuntament d’Ordis, es va començar a treballar en un projecte anomenat: "Energia, de l’eco-poble a l’eco-comarca". També fa 14 anys un projecte eòlic a les Alberes i també arreu de la comarca va mobilitzar tots els ajuntaments que, a través del Consell Comarcal i amb la col·laboració de l’Ajuntament de Figueres i el CILMA (Consell d’Iniciatives Locals per al Medi Ambient) van encarregar un estudi alternatiu a l'Institut Cerdà que es va aprovar amb 67 vots a favor i només 1 en contra. Un estudi que ubicava els molins al corredor on ja hi ha l’autopista i la via de tren d’alta velocitat. I es va fer arribar a la Generalitat. Però en 14 anys ningú n’ha dit ni ase ni bèstia (fa 2 anys la Diputació va encarregar una revisió de l’estudi). I llavors va venir el conegut com a "impost al sol" i tot es va aturar.

"El problema és que cauen projectes poc respectuosos, projectes plantejats per generar molts MW (mega-vats) i fer guanyar molts de milions d’euros als seus promotors"

Tant es va aturar que ni tan sols vàrem ser capaços de plantejar-nos d’aprofitar la parada per organitzar-nos, per programar una alternativa tot i saber –ho sabíem, oi?- que tard o d’hora el tema de la transició energètica tornaria a estar sobre la taula... i sobre el territori.

I si gastem energia, és normal que un dia o altre els projectes caiguin també a casa nostra. El problema és que cauen projectes poc respectuosos, projectes plantejats per generar molts MW (mega-vats) i fer guanyar molts de milions d’euros als seus promotors, en lloc de projectes més a mida de les mateixes necessitats, tot i tenir clar que algun projecte més gran haurem d’acabar negociant i consensuant un dia o altre.

Una de les millors alternatives són les Comunitats Energètiques Locals, i soc conscient que la seva creació, implantació i funcionament no és fàcil, però en alguns llocs, una colla de persones, tossudes, han aconseguit tirar-ne endavant unes quantes.

I si diem "Renovables SÍ, però NO així" hem de dir "com" les volem, on les volem, i com les gestionem. És una batalla dura, contra l’oligopoli, contra les lleis i les normes (que acostumen a afavorir el que és gran en detriment d'allò que és petit) però a favor d’una transició energètica sostenible, respectuosa i participada.

Per això, si a la nostra vida acomodada, el projecte d’un macro-parc a la vora de casa, o tan sols a la comarca, ens fa moure..., doncs... que siguin benvinguts els macro-parcs. Això sí, sempre que puguem aturar-los a la vegada que creem alternatives locals i ciutadanes, si és que volem seguir fent servir energia elèctrica, és clar!