Un pessebre d’Ada Colau a l’Empordà

A Barcelona, com a la resta de Catalunya i probablement arreu, moltes polèmiques es repeteixen cada any. I quan arriben les festes de Nadal, és habitual que a la capital recuperin el debat sobre el pessebre de la plaça Sant Jaume. Ja des de fa dues dècades, quan l’any 2024 amb Joan Clos com a alcalde, en el pessebre en lloc d’un llenyataire hi havia un repartidor de butà. Durant els primers anys d’Ada Colau a l’alcaldia, aquestes controvèrsies, sovint amplificades per motius polítics, van arribar al seu punt àlgid. Les diferents propostes, segons qui les mirés, podien ser vistes com a "trencadores i modernes" o, al contrari, com a "nyaps irrespectuosos amb la tradició". En qualsevol cas, aquestes discussions solen ser efímeres. Quan acaba Nadal, el pessebre -hagi agradat molt, poc o gens- es guarda en un magatzem... o es traslladen a l’Empordà. Concretament a Garrigàs, on les figures de grans dimensions que el 2017 van ocupar la plaça Sant Jaume -descrites per alguns com "un pessebre minimalista"- s’han repartit entre els cinc nuclis del municipi: Garrigàs, Tonya, Vilajoan, Ermedàs i Arenys d’Empordà.

Per als amants dels pessebres tradicionals, aquelles figures solitàries, de lluminositat blanca i resplendent, elevades sobre grans pals, estaven molt allunyades del que consideren una representació fidel del naixement de Jesús. Ara, set anys després, aquestes figures han trobat un nou escenari i nous públics: una estrella llueix a la façana de Can Pagès d’Ermedàs, els tres reis adornen la plaça de Sant Sebastià d’Arenys d’Empordà, i l’Ajuntament de Garrigàs s’ha transformat en una establia que fa les delícies dels més tradicionalistes.

El paper de Jordi Darder

Tot plegat, gràcies al fet que l’arquitecte guanyador del concurs per fer el pessebre del 2017 a Barcelona, Jordi Darder, ara és regidor de Garrigàs. I perquè, al cap i a la fi, molts consideren que les inversions públiques, per més polèmiques que siguin, s’han d’aprofitar al màxim.