Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina
NO ET PERDIS CAP NOTÍCIA!

Opinió

Figueres

El figuerenc Gan Pampols

El militar creu que la gent més preparada hauria de preponderar per sobre de la resta per tal d’aconseguir "un fi superior i moralment bo"

Francisco José Gan Pampols i Carlos Mazón.

Francisco José Gan Pampols i Carlos Mazón. / Ana Escoba

El "nascut a Figueres" no deixa de ser un apunt biogràfic. Gairebé una anècdota dins del seguit de sorpreses que ens està donant, i ens donarà, la gestió de la catàstrofe de la DANA al País Valencià. Carlos Mazón ha decidit que la direcció del procés de reconstrucció no recaurà en mans d’un polític, sinó en les d’un militar. El tinent general a la reserva Francisco José Gan Pampols, nascut a Figueres l’any 1958. Efectivament, encara que segurament ni els més fans de l’excursionisme empordanès en coneguessin la dada, hi ha un figuerenc que ha pujat a l’Everest i ha arribat tant a l’Antàrtida com al Pol Nord. Ara bé, la pregunta hauria de ser si Gan Pampols i la seva manera d’entendre la gestió de la cosa pública són la persona i la filosofia adequades. "No acceptaré directrius polítiques", ha explicat, a manera de carta de presentació, el militar obviant que acaba d’assumir un càrrec públic. És a dir, al servei d’una societat que, en canvi, al seu criteri, hauria d’estar dirigida per una "elit allunyada de la mediocritat i el curt termini, aliena a la partitocràcia".

El tinent general Gan Pampols durant una desfilada militar.

El tinent general Gan Pampols durant una desfilada militar. / EFE

'El arte de mandar bien: querer, poder, saber'

Aquesta darrera frase apareix al seu llibre, publicat fa tot just un parell d’anys, El arte de mandar bien: querer, poder, saber, on el militar nascut a Figueres explica alguns detalls sobre aquest concepte de lideratge, diguem-ne aristocràtic, segons el qual la gent més preparada hauria de preponderar per sobre de la resta per tal d’aconseguir "un fi superior i moralment bo". Un discurs que pot quedar bé en llibres o en determinats fòrums de lideratge. Però que, en el fons, no fa res més que provar de reduir el poder de decisió de la gent del carrer. Una gent, no ho oblidem, són les persones per a les quals tothom ha de treballar: polítics i militars que, sense admetre-ho, volen fer de polítics.

Tracking Pixel Contents