En set dels onze pobles "veïns" de Figueres no s'ha fet cap habitatge de protecció oficial en vint anys

A la que Joan Armangué defineix com a "Gran Figueres", o sigui la seva àrea urbana, hi ha empreses que funcionen molt i molt bé. Cada cop facturen més, cada cop tenen més treballadors i, per tant, fan més gran l’efecte crida de nous habitants a la comarca a la recerca d’oportunitats laborals més enllà del turisme i del sector serveis. Vilamalla o el Far d’Empordà acullen grans companyies, com Transgourmet o Amazon, amb centenars d’empleats que, ai las, han de viure en algun lloc. I molts ho acaben fent a una Figueres cada cop més tensada socialment i on l’habitatge, especialment a preus assequibles, és ben difícil de trobar. Difícil a Figueres i impossible als pobles de l’àrea urbana. On, en alguns casos tenir grans polígons industrials, la inversió en habitatge social ha estat nul·la en les dues darreres dècades.

En set dels onze pobles veïns de Figueres no s’ha fet ni un sol habitatge de protecció oficial en vint anys. I en un vuitè, Avinyonet de Puigventós, un de testimonial. Segons les dades de la Secretaria d’Habitatge entre els anys 2002 i 2023, no es va fer cap pis, o casa, de protecció oficial a Peralada, el Far d’Empordà, Vilabertran, Cabanes, Pont de Molins, Llers i Santa Llogaia d’Àlguema. Se’n va fer un, així solitari, a Avinyonet de Puigventós. A Vilafant, el segon municipi, més poblat d’aquesta "àrea urbana", se’n van fer 24; a Vilamalla 14 (12 per cada mil habitants), i a Vila-sacra, amb el percentatge més alt de pisos de protecció oficial per habitant, també 14. En el mateix període, a Figueres se’n va fer una mica menys de 500 (497). Cal reflexionar sobre aquestes dades amb "mirada d’àrea urbana". Perquè, a la llarga, si a Figueres li "va malament" també hi acabarà anant a la resta. Encara que ara no ho pugu semblar des de la comoditat de la caseta adossada.