Turiel

Enguany, Figueres ha celebrat el Dia de Ciutat, un acte on es distingeixen persones o entitats que amb la seva trajectòria han honorat el bon nom de la capital empordanesa. En aquesta edició, entre altres guardonats, s’ha atorgat el títol de Fill Adoptiu de Figueres al científic Antonio M. Turiel, matemàtic, doctor en física teòrica i investigador del CSIC a Barcelona.

L’homenatjat ha ofert un encertat discurs en un català impecable, mostra d’agraïment i respecte vers la ciutat que l’acull. Tanmateix, Turiel, és un científic expert en recursos energètics, força polèmic. Amb els seus plantejaments, esvalota el galliner perquè evidencia una realitat que ens incomoda. Practica l’oratòria precisa, coherent, sense estridències ni finals apocalíptics, per explicar una clara realitat: habitem un planeta finit de recursos limitats i créixer de manera indefinida és inviable. Il·lumina sense embuts l’escena del nostre drama i ens obliga a reflexionar, buscar alternatives, realitzant canvis socials i econòmics, sotmesos inevitablement al decreixement. Una idea necessària que no agrada.

"Acceptar la fi de l’abundància no ens sedueix, és més fàcil afirmar que el doctor és molt pessimista o un exagerat de manual"

El doctor no treballa a caprici amb criteris aleatoris, sinó amb dades contrastades que indiquen el final d’un sistema obsolet. Els efectes els veiem en la degradació del medi ambient, l’escassetat de l’aigua, el canvi climàtic i l’esgotament dels recursos naturals, entre altres.

Si tossudament continuem pel pedregar i mantenim un creixement imparable, la situació amenaça la supervivència de la nostra espècie. Acceptar la fi de l’abundància no ens sedueix, és més fàcil afirmar que el doctor és molt pessimista o un exagerat de manual. Però la certesa s’imposa, i no existeix cap miracle tecnològic que, com una vareta màgica, resolgui el problema. La solució implica optimitzar l’energia disponible, fomentar l’eficiència, l’estalvi i racionalitzar el consum desmesurat. Ras i curt, toca aixecar el peu de l’accelerador. La idea no convenç uns determinats sectors que entreveuen el final d’un sistema que els afavoreix. Tremolen en escoltar que podem viure amb un 90% menys del que tenim i que encara podem practicar principis de solidaritat i compromís a l’hora d’optimitzar els recursos disponibles. Si no som sostenibles, caurem.

El doctor evidencia una obvietat i ens recorda que no som els reis de l’univers. Descobreix una realitat que exigeix una voluntat de canvi per adaptar-nos als límits del planeta. Senyors, decréixer o desaparèixer, la decisió és nostra.

Consulta aquí totes les notícies de l'EMPORDÀ