Crítica de la pel·lícula 'Daaaaaalí!': d'allò idiota a allò sublim

Homenatge a un dels pioners del surrealisme per part d'un dels grans exponents actuals del moviment, el nou treball de Quentin Dupieux malbarata sensatesa a través de la seva renúncia a convertir la vida de Salvador Dalí en un 'biopic' a l'ús i, a alhora, fa gala d'orgullosa estupidesa a l'hora d'interpretar el mite i la mística que l'envolten. La pel·lícula utilitza fins a cinc actors diferents per retratar el personatge, però no amb ànim de capturar una personalitat polièdrica a la manera d''Im Not There' (2007), 'antibiopic' de Bob Dylan dirigit per Todd Haynes; aquí, tots aquests 'alter ego' encarnen una mateixa personificació del pintor, el narcisista sociòpata i autoparòdic, i Dupieux els intercanvia entre si de forma constant i arbitrària, de vegades dins d'una mateixa escena.

Les delirants aventures cinematogràfiques de Salvador Dalí

Estructurada a la manera d'una Matroska, composta de somnis que transcorren dins de somnis i pel·lícules contingudes en altres pel·lícules, 'Daaaaaalí!' ens mostra l'artista enfrontat a situacions cada vegada més idiotes i més divertides, i atrapat en una realitat en què el temps i l'espai es deformen com els rellotges fosos a 'La persistència de la memòria' (1931). I mentrestant, mentre proposa aquesta i altres picades d'ullet tant a la iconografia del pintor com al cinema del seu còmplice Luis Buñuel, balla amb irresistible soltesa sobre aquest territori genuïnament dalinià en què l'art assenyat conviu amb el disbarat autoconscient.

Consulta aquí totes les notícies de l'EMPORDÀ