Apropar talent

Aplegar talent local amb un objectiu comú, en aquest cas la Canònica de Santa Maria de Vilabertran, no només és una excel·lent iniciativa sinó que, a més, ens situa davant del mirall de la nostra pròpia història i el nostre patrimoni, donant veu a qui té una perspectiva diferent i creativa tant del nostre entorn immediat com de nosaltres mateixos com a col·lectiu humà.

Això mateix ha fet l’Ajuntament de Vilabertran, juntament amb l’Agència Catalana del Patrimoni, amb més entitats, fundacions i ens culturals de la comarca, en una exposició fotogràfica realment suggestiva: «Passat i present de la Canònica de Santa Maria de Vilabertran: Mirades fotogràfiques»; on 12 professionals de la fotografia donen la seva visió d’aquest espai patrimonial a partir d’una fotografia antiga que pot anar des de finals del segle XIX als anys 60 del segle XX.

"L’exposició, a més, té activitats paral·leles com taules rodones relacionades amb el patrimoni documental o els processos de restauració per posar en valor el monument, un afegit imprescindible perquè aquesta idea de repensar el passat sigui certa, sincera i sobretot tingui prou calat perquè se’n prengui consciència del valor del nostre entorn"

El mític Cartier-Bresson afirmava que la càmera és un quadern d’esbossos, un instrument per la intuïció i l’espontaneïtat, i és cert. Veient les imatges de l’exposició i escoltant als autors no deixa dubte. En Francesc Guillamet ens parlava de llum i forma, en Jordi Casals (Meli) de l’experimentació en fotografia -importantíssima-, la Montse Capel del compromís i la reflexió a través de la seva perfecció compositiva, la Conxi Molons de l’enquadrament i el color, en Josep Algans, d’un fascinant joc polisèmic lingüístic a través de la imatge, en Manel Casanovas del pas del temps a través de l’estàtic del paisatge, el color i l’enquadrament o la Carme Huerta escapant intencionadament cap a l'oníric per reflexionar i reivindicar; encara hi ha més visions, i en recomano la visita.

L’exposició, a més, té activitats paral·leles com taules rodones relacionades amb el patrimoni documental o els processos de restauració per posar en valor el monument, un afegit imprescindible perquè aquesta idea de repensar el passat sigui certa, sincera i sobretot tingui prou calat perquè se’n prengui consciència del valor del nostre entorn.