Ganivets i navalles

Tradicionalment eren només els quinquis, atracadors i personatges conflictius en general els qui portaven un ganivet o una navalla a sobre quan sortien. Això comportava un risc petit i concentrat de tenir un mal tanto i es tractava d’intentar no freqüentar els mateixos espais que els problemàtics i, òbviament, fugir, si a algú se li ocorria treure les esmentades eines al nostre voltant.

Però el que abans era residual, sembla que actualment s’està convertint en una nova tendència entre el jovent que surt a divertir-se, una estúpida moda que pretén combinar la jocositat de la festa amb la violència de portar una arma blanca a la butxaca. Com si no n’hi hagués prou amb ballar, riure, beure i passar una bona estona.

La realitat és que de cop no ens trobem segurs als concerts, discoteques ni festes majors i obliguem a administracions i organitzadors a aplicar escorcolls, detectors de metalls, campanyes de sensibilització i qualsevol mena de control per intentar desfer-nos d’aquest nou corrent tan manifestament absurd.

Perquè més enllà de la ruqueria de poder ensenyar una navalla als col·legues, no sé quina adrenalina, sensació de domini o poder d’atracció genera portar un ganivet a la butxaca. No abasto a comprendre si és per presumir o per a estar preparat per una eventualitat.

Detenen un jove de 18 anys per apunyalar un noi a Figueres durant una baralla

Encara conservo al meu calaix d’objectes nostàlgics la navalla que utilitzava per anar d’acampada quan era adolescent. Aleshores un bon ganivet et permetia obrir una llauna de conserva, una ampolla o tallar un bon tros de carn. Es tractava de tenir una eina que t’ajudés en les teves experiències campestres i estrictament en la seva practicitat radicava el seu valor. Un cop tornat a casa l’endreçaves fins a la pròxima sortida.

Amb això vull dir que soc prou vell per no entendre fins a quin punt arriba el postureig i l’afany de popularitat dels nostres joves armats, però que alhora tinc els suficients telediarios per saber que un ganivet és un utensili potencialment molt perillós. I a part de la incomprensibilitat d’associar l’oci a la violència, em sap greu l’augment de les possibilitats de prendre mal en cas que hi hagi conflicte i l’atmosfera de terror que es genera quan s’afecta la seguretat de tothom i sense raó es posa en risc la vida de les persones que van armades i les que no.

Potser seria hora que els joves tornin a portar el que realment importa quan surten: ganes de passar-ho bé, respecte per als altres i, sobretot, el sentit comú. Perquè si la millor manera de sentir-se segur o impressionar algú és portar una navalla, potser cal replantejar-se en què hem convertit el lleure.

Consulta aquí totes les notícies de l'EMPORDÀ