Un garrotxí a l’Empordà

«Ens ha deixat físicament (perquè sempre puja amb mi a tots els cims) Mn. Josep Barcons», em diu un adult de Pals que va viure les excursions a muntanya amb ell, li va fer d’escolà quan era infant, i l’ha valorat sempre.

Aquesta setmana ha mort, just acabat de celebrar la Festa de Sant Genís patró de Torroella de Montgrí, Mn. Josep Barcons Muntada (Hostalets d’en Bas, 1943 – Palamós, 2024), un bon company i amic de qui he après a estimar la gent, a fer poble, a fer litúrgies entenedores, a treballar pels immigrants i anar als països d’origen per millorar el seu estat de vida.

Ordenat el 1966, va ser vicari deu anys, i el 1976 va ser enviat a Sant Climent Sescebes, iniciant una estada a l’Empordà de més de quaranta anys, sols interrompuda per set anys a Arbúcies (la Selva). A Sant Climent, va crear amb un grup de joves el Misteri de la Passió, que encara es representa. Quan amb poc més de quaranta anys va venir a Pals (1984-1998) va ser una tramuntanada a la parròquia i a la vila: la rectoria sempre plena de mainada i jovent; va potenciar la iniciativa existent d’un Pessebre Vivent al Nucli Antic, que encara perdura, i que el recorda amb profund agraïment. La proximitat amb la gent, es va fer empordanès amb els empordanesos, va ser sempre la seva manera de fer comunitat i església. Un amic empordanès em diu: «Conec gent que no creuen ni han cregut mai en res ni en ningú, però tenien una gran admiració per Mn. Barcons. El trobaran a faltar». I, un altre afegeix: «Si l’Església no fos tant econòmicament rica i fos més humanament rica com va ser Mn. Barcons, tot seria millor».

"Va seguir atenent, a través de Càritas, i de les classes d’àrab, als immigrants més necessitats, fent litúrgies entenedores i implicant-se en totes les activitats cíviques i culturals de la Vila Bella"

Quan el 1998 el bisbe Jaume el va enviar a apagar focs a Arbúcies li va recomanar: «obre portes i obre finestres»; i ho va fer, allà i arreu. A Arbúcies, va entrar en contacte amb grups que treballaven a Nicaragua i a l’Agenda Llatinoamericana, i també a partir del 2004 amb una associació (Bantandicori) que actua a Velingara (Senegal); ell hi va anar cada any fins al 2017, quan ja portava anys a Torroella de Montgrí.

Des de 2005 fins aquesta setmana passada, ha estat rector de Torroella de Montgrí, i actualment de nou parròquies més de l’Empordanet. Des de Torroella es continuava sentint «rector» de Pals, i ho exercia amb el meu beneplàcit, amb els fills dels adolescents a qui havia portat a muntanya i a colònies, que ara anaven a Catequesi a la seva parròquia. Va seguir atenent, a través de Càritas, i de les classes d’àrab, als immigrants més necessitats, fent litúrgies entenedores i implicant-se en totes les activitats cíviques i culturals de la Vila Bella. Ens ha deixat pendent, com una tasca a seguir fent, la restauració de l’orgue antic de Montserrat per la nau gòtica de Sant Genís de Torroella.

Fa uns anys va encarregar a en Ramon Pujolboira un mural per l’església de Santa Anna de l’Estartit que fa cent anys va reconstruir en Pere Coll i Rigau. A mig fer el mural, un ictus es va emportar en Ramon, i la Cathrine Bergsrud el va acabar. També amb això hem tingut aportacions semblants i punts de vista artístics comuns, amb els murals d’en Pujolboira i de la Cathrine. Vàrem coincidir en la cloenda del Festival de Música de Torroella en l’estrena de la Missa Custiditus ab ira mundi (A recer de la fúria del món), de Ramon Humet, interpretat per l’Ensemble O Vos Omnes, el 22 d’agost de 2024. Qui ens havia de dir que uns dies després, estaria ja en mans del Pare Déu i de Maria de Natzaret, a bon recer de la fúria del món. Vaig poder concelebrar la Missa de Sant Genís aquest diumenge passat. En l’homilia ens va parlar, potser un presagi, de les comunitats religioses que havien marxat en els darrers anys de Torroella i de la mort de Mn. Pou i dels rectors de l’Estartit, Ullà, Bellcaire i Albons, parròquies a les quals va anar integrant en la seva missió pastoral, fins que sobtadament ens ha deixat. Gràcies, Josep, per tantes coses fetes i per l’estil de fer-les. Que el Senyor t’aculli al seu Empordà definitiu. Procurarem que la teva tasca tingui continuïtat.

Consulta aquí totes les notícies de l'EMPORDÀ

Subscriu-te per seguir llegint