Aeroplans plans

Ja havíem assumit des de fa una colla d’anys que el low cost no és només una distinció que afecta els productes de marca blanca dels supermercats, sinó que també es pot fer extensiu a altres categories com restaurants, roba, productes de bricolatge i molts altres. Era qüestió de temps que el sector de l’aviació comercial s’afegís al corrent.

Malgrat tot, a mi mai se m’havia ocorregut que allò pogués passar, i per això m’he quedat amb cara de pasta de moniato en llegir la notícia que la companyia hongaresa WizzAir ofereix als seus clients una tarifa plana que a canvi d’una subscripció temporal permetrà volar sense límits als seus usuaris entre els seus orígens i destins internacionals.

"M’he quedat amb cara de pasta de moniato en llegir la notícia que la companyia hongaresa WizzAir ofereix als seus clients una tarifa plana que a canvi d’una subscripció temporal permetrà volar sense límits als seus usuaris"

I un cop superada la sorpresa inicial i lloada la creativitat de la proposta, cal pensar si aquesta nova tarifa ens aportarà realment un motiu de celebració. Ho dic, perquè per qui no ho sàpiga, WizzAir és una companyia de les anomenades low cost que no es caracteritza precisament per la seva generositat en els detalls cap als clients.

Ja sabem que les companyies de baix cost, entre les que es compta l’esmentada hongaresa, es caracteritzen per una política d’atenció al client basada a tenir seients rígids i amb no massa espai per estirar les cames, i que gran part dels seus ingressos els fan per facturacions per excés d’equipatge o la venda de menjar o begudes a bord. Són aquests motius suficients que em fan témer com a hipotètic futur client quin serà el nou truc que es trauran de la màniga per fer el seu negoci rendible.

Oferir duros a quatre pessetes sol ser una pràctica comercial de la qual en solem sortir escaldats. I tal com funciones últimament les coses als aeroports en general, amb una cura i consideració cap a les persones més que qüestionable, tractant-se en la majoria dels casos els passatgers en carnassa (llargues cues, registres desconsiderats, manca d’informació, retard, cancel·lacions…), res em fa pensar que la cosa anirà a millor.

Ara bé, com que generalment la tria d’un avió sol obeir a una decisió voluntària de la persona, ja que hi ha d’altres mitjans de locomoció o inclús es pot no viatjar, només cal saber a quins límits podran portar els futurs viatgers el seu mix de paciència i comoditat per aconseguir aquest millor preu sense perdre el seu orgull i dignitat. Feliç vol!

Consulta aquí totes les notícies de l'EMPORDÀ