Opinió | Espais blaus
"Abarlofarres"
El problema de fons és el conformisme i la "realpolitik" del "només són dos mesos" o "és un cop a l’any"

"Abarlofarres". / Arxiu
Com cada estiu, amb el boom postpandèmic, es repeteix la queixa sobre les macrofestes, «abarlofarres» o «macrobotellons» marins a les nostres cales.
Però tampoc cal que siguin macrofestes. De fet, atès que darrerament hi ha una mica més de vigilància dels agents rurals i les primeres zodiacs dels Mossos d’Esquadra marítims, ja s’encarrega el mateix «personal» de forma espontània, perquè no cal gaire organització per fer-ho, que no siguin macro. Amb la qual cosa, la proliferació de «abarlofarres» encara es multiplica més. I encara que no siguin «abarlofarres» la mateixa proliferació de vaixells a moltíssimes cales, verges i no verges, protegides o no, amb boies o sense, és una realitat en augment, com els turistes de creuer de Roses que no són benvinguts a Cadaqués.
Però el problema no és aquest, ni l'omnipresent presència de les motos aquàtiques que sempre troben espais, escletxes i «rutes» per on circular a tota velocitat i fins i tot a distància, generant un soroll ensordidor que evidentment molesta, estigui per damunt dels límits legals establerts o no. Legalitat que, com ja se sap, sempre va darrere la realitat...
Igualment podríem dir també de la cançó de cada estiu sobre la saturació de vehicles a les entrades i sortides de les viles i ciutats de l’Alt Empordà costaner, per no dir del col·lapse que pateixen i patim pels carrers molts ciutadans tant si anem a peu, com si fem, com fa molts anys, agafar un ciclomotor, motocicleta o els més joves bicicletes i patinets elèctrics, amb canícula inclosa, per tal d’esquivar el dens i lent trànsit sovint circulant a 20 km/h. Com si fos un caprici o una despesa inútil, fer pàrquings dissuasoris a l’entrada i sortida de les viles i posar busos llançadora per als no residents. Per tant, no únicament per visitar el parc natural, monument o castell de torn. I els refugis climàtics? Seria bo saber quants ajuntaments han respòs al requeriment de la Generalitat de comunicar quins refugis climàtics tenen en servei...
El problema de fons és el conformisme i la «realpolitik» del «només són dos mesos» o «és un cop a l’any». I tot, malgrat el que representa que, any rere any, es vagi degradant la salut ambiental de viles i ciutats, i sobretot els qui ho pateixen més: la gent gran i no tan gran, els infants, les dones en estat, els col·lectius vulnerables, el creixent àmbit de persones amb malalties rares i desconegudes, sense comptar els càncers en persones cada vegada més joves. I atenció, totes aquelles persones que viuen i treballen tot l’any a aquestes localitats i, ep!, també les que ens visiten, que si no ho fem bé, no tornaran.
- Danys al Faig de la Pedra de l’Albera: l’arbre monumental que sosté una roca de 700 quilos perd dues branques
- El projecte d'habitatge cooperatiu Rec del Molí de Fortià cerca nous membres per a una vida en comunitat
- Dolors Pons, alcaldessa de Viladamat: 'Ens falta habitatge per als joves; en un poble tan petit no és fàcil construir-ne
- La passió per la música de Chloe Nicole, una empordanesa de deu anys amb dos singles enregistrats
- Aquesta és la pensió mitjana que cobrarà un jubilat a Catalunya aquest 2026
- L’Alt Empordà reafirma el seu lideratge amb sis càmpings entre els millors d’Europa el 2026
- Oriol Antolí, l'home que corre 103 hores seguides: "Primer diuen que soc boig, però després tenen molta curiositat"
- Una botiga benèfica de Bèlgica subhastarà una litografia de Dalí rescatada de les escombraries

