Lamine Yamal i Lluís Llach

Setmanes després de la victòria de la selecció espanyola a l’Eurocopa, encara ressonen per Catalunya les reaccions de sorpresa en veure com Lamine Yamal i companyia van «enganxar» a molts joves del país. Una passejada virtual per Instagram i TikTok serveix per veure que sí que, en pocs anys, més d’un ha passat d’anar a voler tallar l’autopista a la Jonquera amb Tsunami a penjar stories admirant Nico Williams, Dani Olmo... O un Lamine Yamal que, siguem sincers, té una capacitat d’engrescar els joves catalans que ja no tindrà mai més Lluís Llach. És veritat, Llach va omplir el Cercle Sport de Figueres. La sala estava absolutament plena per escoltar com el president de l’ANC deia que «s’ha acabat això d’anar amb el lliri a la mà». El problema per a Llach i per a Catalunya, però, és que al Cercle Sport hi havia molta gent propera a la seva edat (76 anys) i molt pocs nois de la generació de Lamine Yamal (17).

Lluís Llach, des de Figueres: “Dependre de la metròpolis espanyola ens surt molt car”

I així estem. Amb Llach predicant sobre la unitat dels independentistes mentre dispara contra Esquerra Republicana i repeteix fins a la infinitat els mantres sobre «la lluita efectiva». Un exemple, un més, de com la falta de talla política dels líders independentistes ha estat el company de viatge del trajecte cap al tansemenfotisme sobre la independència dels més joves. «Com pot ser que un nano que havia estat amb mi a Urquinaona, ara pengi stories celebrant la victòria d’Espanya?», lamentaven els més sorpresos. Doncs per dues coses. Perquè bona part dels joves, i no tan joves, ens movem pel que està de moda, pel que és engrescador. I, agradaran més o menys els balls a Tiktok de Lamine Yamal o Nico Williams, però quin jove d’avui en dia es pot sentir «motivat» escoltant Lluís Llach, Carles Puigdemont, Oriol Junqueras...

Consulta aquí totes les notícies de l'EMPORDÀ

Subscriu-te per seguir llegint