Un nadó no és un regal del cel. És una persona que neix de la interrelació humana. L’embrió, el fetus, el nounat, el lactant, l’infant, l’adolescent, el jove, l’adult i l’ancià, són els noms que anirà rebent, a mida que vagi avançant la seva vida. Però no tothom arriba a fer-se gran. N’hi ha que deixen la vida abans d’allò que està previst. Són morts prematures, perquè es donen abans d’arribar a l’esperança de vida mitjana. Totes les morts són sentides, però les que no segueixen l’ordre del temps de viure, encara ho són més. El dol afecta a totes les persones que formen part de la xarxa del finat encara més intensament que en la mort en general.
La darrera etapa de la vida, la que és més llarga i duradora, és la vellesa. I es defineix de diverses maneres. En aquesta època és en quan apareixen més mancances i de vegades també, s’hi instaura la solitud no volguda. Veiem dies enrere que aquesta no és exclusiva de les persones grans i que ara és més freqüent en els joves.
En els darrers temps es parla molt de l’envelliment saludable. Fer-se gran amb salut és el procés que ens permet viure amb més salut i independència durant més temps, fins que arriba el final de la vida. Des del meu punt de vista, penso que potser seria important recalcar la importància de viure saludablement sempre, ja des de la infantesa. Des d’aquesta perspectiva la vida es converteix en font de salut constant. Posem-hi un exemple. Es a dir si en lloc de què un infant vagi a classe de cant perquè els fa il·lusió als pares, hi va perquè ell es feliç cantant, això l serà un actiu de salut i el permetrà créixer amb salut. En aquest cas, el cant és una font de salut perquè fa feliç a qui canta. I això l’allunya de la malaltia. I aquesta activitat la pot fer durant tota la vida. Encara que se sigui molt gran. No hi fa res l’edat que es tingui quan l’activitat es fa amb il·lusió. I aquest és un exemple de com moltes altres activitats poden proporcionar salut i benestar a qui les practica. Entre elles hi ha la dansa, la lectura, el teatre, i com no l’esport. N’hi ha moltes més, però es que si les citéssim totes no hi cabrien en aquest escrit. ¿Però per què generen salut aquestes activitats, algunes de les quals s’havien anomenat hobbies i que de vegades només es podien permetre fer algunes persones? Doncs perquè ens fan feliços. I ho sabem perquè ens fan sentir bé, amb nosaltres mateixos i amb altres. Perquè també ens posen en contacte amb altres persones, creant-se una xarxa social que ens aïlla de la solitud no volguda. Tot i que s’ha de dir, que hi ha persones que estan bé soles, però aquesta ja és una solitud volguda. I aquestes persones, també saben gaudir d’activitats que fan soles i que els fan feliços.
I avui parlem d’aquest tema, de fer-se gran i créixer saludablement. El concepte envelliment saludable està reservat a la gent gran. Però es parla de la idea del creixement saludable, perquè les activitats que agraden des de petits, es mantinguin tota la vida, i ajudin a fer que l’etapa final de la vida, sigui llarga, saludable, i amb menys deficiències i malalties. Perquè cada etapa és una continuació de l’anterior, i ho fa seguint una línia de felicitat i benestar, cosa que fins no fa gaire, potser poca gent s’havia plantejat.
