Eren ramaders de Setcases (Ripollès, Girona) que sortien cada dia 10 hores a engegar les ovelles (pasturaven). A l’estiu baixaven en transhumància a l’Empordà. L’avi s’hi va casar, al pla, amb una noia d’allà, de mas, de pagès també, i s’hi va quedar. Pagesos de tota la vida amb bestiar i terres, segueixen amb l’ofici.
El fill començar a estabular. I així segueix amb una vida de pagès, més moderna, més mecànica. Industrialitza: creixement i sacrifici dels animals, molts animals, com la majoria de negocis de la càrnia en aquest país. El nét segueix l’estela, però malauradament traspassa jove i la néta té uns altres plans.
Tot i això després d’un temps d’ajudar a casa el temps lliure, ja que té una altra professió, s’incorpora de forma total per a conèixer a fons el negoci, i veu amb tristesa que no queda alineada.
Decideix que vol treballar amb alimentació saludable i que no té sentit sacrificar tants animals, ni les deixalles que es generen encara que s’aprofitin. Rumia primer comprar més terres per tractar de fer un engreix sostenible no estabulat i amb ajudes de gra en lloc de pinso (que té components de proteïna animal quan són herbívors); però la inversió, el desgast i la tramitació de paperarassa superava les capacitats i a més a més no acabava de complir els seus valors. Al cap de dos anys decideix iniciar un procés de tancament ordenat, que dura dos anys, prejubilant al pare que no havia acabat de superar la mort del fill. Va fer front a un deute amb recursos personals per 15 anys per fer front a una mala gestió del negoci molt tradicional –sense tenir en compte increment de costos directes i costos indirectes ....– en un món que havia canviat financerament. La família no es va prendre gaire bé la decisió de discontinuïtat. La liquidació dels actius immobiliaris (terres, granja) durà fins al 2022.
L’any 2013, amb la seva parella, obren un restaurant «Brots de Vi», a Girona, sense ni idea d’hostaleria, per tal de tenir un lloc on anar a sopar menjar i vi ecològic (que no és el mateix que quilòmetre zero), influenciats pel seu turisme a França i amb l’esperança que més gent s’apuntaria. Per tal de tenir subministrament assegurat de producte ecològic i facilitar la vida al cuiner, que no podia atendre a tots els elaboradors, ramaders i horticultors, obre el que serà un important proveïdor, un aglutinador de totes aquestes professions artesanes alimentàries, el supermercat «Bio-brots», amb carnisseria al tall inclosa (només d’animals criats en llibertat, ben tractats, sense hormona de creixement ni antibiòtic i amb un sacrifici molt minoritari) . El nivell de preu de la botiga està dins de la gamma alta dels mercats o grans superfícies. Dins del concepte d’economia circulant, per tal d’aprofitar la fruita ja massa madura decideix muntar una gelateria sense sucre afegit, que és el que fa que el gelat no es congeli. Just obrir, ve el confinament covid i ha d’acabar tancant i traspassant el local. Però es queden la maquinària per poder tornar-hi, el que ha fet amb «+ Brots», un Coffe brunch - Gelateria on els productes de la botiga, ja no bonics a la vista però en excel·lents condicions de salubritat, poden tenir una segona vida. En tots 3 locals treballen 27 persones.
Així aconsegueixen alinear els seus valors, amb la seva vida i feina, amb un projecte local d’alimentació saludable, d’economia circulant i basculant.
No creixen més, perquè si es volen evitar minves s’ha de duplicar en les tres potes. Es corre el risc de perdre l’essència de que sigui realment orgànic certificat. I a més no troba més producció nacional de producte ecològic (7% a Espanya –90% s’exporta– davant 30% a França). I perquè diuen que les seves vides també han de ser sostenibles.
Tenen fills i els gaudeixen i si poden escollir..., els agradaria que tinguessin els mateixos valors que ells. Potser en lloc de amb els negocis actuals ho fan aplicant-los en una plantació de cotó orgànic i sostenible amb l’equip humà. «Si sou escombriaires aixequeu la menys pols possible, i que l’escombra sigui natural».
Els valors són allò que serveix de guia d’actuació, i es demostren en els moments de dificultat i en les grans decisions. S’adquireixen principalment al gresol familiar. Determinen el motiu per què es té o manté l’empresa, i la visió que es té de la mateixa a llarg termini. És convenient tenir-los explicitats; sobretot en cas d’haver-hi més d’un integrant a la família empresària, ja que és molt important que estiguin alineats.
