Fa anys, molts, que des de diversos sectors es treballa a la recerca d’una desestacionalització turística que permeti ampliar la temporada més enllà dels mesos d’estiu. Mentiríem si diguéssim que no s’ha fet res, al contrari, s’ha fet molt. Només cal fer una mirada enrere, una o dues dècades abans d’ara, per adonar-nos que s’ha avançat en diversos àmbits, amb èxits notables. L’enoturisme n’és un exemple molt clar. Però encara ens falta molt camí per recórrer, i l’emergència climàtica ens posarà a prova. L’any 2010 van néixer les jornades L’Empordà, el paisatge com a actiu econòmic, organitzades per l’Institut d’Estudis Empordanesos, Via Pirena i el Setmanari de l’Alt Empordà, unes jornades que van tenir un llarg recorregut, que van generar debat en el territori i que en les seves primeres conclusions van desembocar en un Compromís per l’Empordà amb nombroses propostes que pretenien impulsar una reflexió oberta sobre el present i el futur de la comarca.

En la conclusió final, s’especificava que «les jornades han realçat que el paisatge és un actiu econòmic per a l’Empordà, amb referents de gran projecció i, també, a partir de realitats quotidianes i tangibles que permeten crear ocupació, fomentar la inserció sociolaboral, conservar i fer valdre el patrimoni natural i arquitectònic, potenciar sectors productius en l’àmbit agrícola, ramader i forestal i, finalment, generar sinergies entre la natura, la cultura, els productes de la terra i la seva gastronomia, per a enfortir la singularitat de l’Empordà en la seva projecció com un espai de referència turística mundial i com la gran aposta de model turístic de qualitat».

L’emergència climàtica està posant a prova moltes coses. Aconseguir una manera de viure més sostenible és una d’elles. L’economia vinculada al sector turístic és clau en el PIB comarcal i res no fa pensar que no ho hagi de continuar sent en els pròxims anys. Conjugar la desestacionalització buscada amb la sostenibilitat i l’aprofitament de recursos ha d’anar lligada, de totes totes, amb la preservació de la biodiversitat de la zona. Lluitar contra totes les amenaces que l’envolten és un deure que tenim tots, començant per les administracions públiques. Menys amenaces als ajuntaments i més inversions en el territori. La fórmula és clara.