Navegant per les xarxes socials deixades de la mà de Déu, m’he anat trobant diverses informacions amb títols que intenten atraure els visitants amb titulars cridaners del tipus «Aquestes són les deu pitjors platges del Mediterrani», «Coneix les cinc platges més contaminades de la costa espanyola» o, encara pitjor, «Les platges de la Costa Brava a les quals no t’hi has de banyar». De manera reiterada, el punt de mira està fixat sobre la badia de Roses. Són reclams cridaners i n’hi ha moltes versions. El pitjor de tot és que algunes ja apareixen en mitjans estrangers, com la que vaig trobar dies enrere en un diari considerat seriós –és a dir, prescriptor important en aspectes com el turístic– que donava per fet que la contaminació havia afectat de ple la Badia empordanesa i les seves platges.

Ras i curt, tot prové d’un missatge d’una organització que diu defensar la natura i que, sota el meu modest punt de vista, no va saber explicar-se amb nitidesa. O sigui, parlant clar, algú ha volgut fer un bé i ha acabat fent molt de mal. Un càlcul desviat de les conseqüències derivades d’una informació que barreja massa conceptes. L’origen interpretatiu d’aquests missatges el trobem el 14 de juny passat, en plena arrencada de la temporada turística, quan Ecologistes en Acció va presentar el seu informe Banderes Negres 2023, on treu a la llum «els casos més significatius de contaminació i mala gestió ambiental de les costes de l’Estat espanyol». Com cada any, des del 2005, el col·lectiu ha atorgat un total de 48 Banderes Negres, dues per província i/o ciutat autònoma.

El terme bandera negra és prou obscur per no trobar-hi lligams positius, per això quan Ecologistes en Acció destaca en el seu llistat «el golf de Roses, amb un macroparc eòlic projectat per a l’únic benefici de les empreses energètiques», fa molt de mal sense voler-ne fer, ja que la gent i alguns articulistes sense escrúpols es queden amb la idea de ficar en el mateix sac l’especulació urbanística o la contaminació d’altres zones amb les platges de Roses, Castelló d’Empúries, Sant Pere Pescador i l’Escala, com si aquestes estiguessin en mal estat. Ecologistes a Acció diu que té els seus criteris «per a instal·lar els parcs eòlics en zones adequades a les necessitats de biodiversitat del país davant la imprescindible reducció del consum energètic i l’inajornable desplegament extensiu d’energies renovables en un marc d’emergència ecològica», però ens han ben tocat els collons barrejant naps amb cols, i provocant que la gent hagi confós un tema de debat amb la realitat del moment.