En els darrers anys molts matrimonis joves han marxat de la Jonquera, per diverses circumstàncies, alguns per feina, perquè la Jonquera no els podia oferir treball adequat per la seva professió o estudis, altres perquè el poble que els va veure néixer, o acollir, per la seva especial situació geogràfica de poble fronterer, s’ha convertit en un poble on el comerç és pràcticament l’única possibilitat de viure i treballar, amb una carretera Nacional i Autopista, que aporten un flux continuat de camions i cotxes que omplen els nostres aparcaments i carreteres, amb un Tren de Gran Velocitat que ha fracturat el terme sense cap benefici, i amb un nombre molt important d’immigrants comunitaris i extracomunitaris (prop del 35%).
Totes aquestes circumstàncies a primera vista, negatives, ha fet que molts matrimonis joves, com deia, marxessin a viure a pobles de l’entorn (Cantallops, Agullana, Capmany, Darnius, Maçanet de Cabrenys, etc.) on majoritàriament les escoles rurals, que hi troben per als seus fills, són escoles quasi sense immigració, on es viu amb molta més tranquil·litat i sensació de seguretat, i on els habitatges unifamiliars són possiblement més assequibles o fàcils d’aconseguir. Aquesta és una realitat i una opció familiar que no es pot criticar i s’ha d’acceptar com a manera de voler donar una vida millor, més tranquil·la als seus fills, i amb una educació més rural i menys multicultural. També és veritat que en moltes ocasions, dormen als pobles d’acollida i continuen treballant a la Jonquera, on tenen la família i continuen amb les amistats de sempre.
Però el problema sorgeix quan es vol que els seus fills facin activitats extraescolars, com, per exemple, escola de música, idiomes, futbol, hoquei, patinatge artístic, natació, biblioteca, etc. Llavors s’ha de tornar a recórrer a la Jonquera (on hi ha totes aquestes opcions, que la multitud d’entitats culturals i esportives, i l’Ajuntament que els dona suport, subvenciona o manté directament, amb fons provinents dels impostos que paguen els veïns de la Jonquera i els seus establiments comercials) perquè, ben lícitament i amb tots els drets democràtics i solidaris, sempre ha mantingut la Jonquera amb els habitants dels pobles veïns, poder portar els seus fills i filles a fer les activitats extraescolars que han triat i que els seus municipis d’acollida no els pot oferir.
Amb aquesta realitat, no pretenc de cap manera criticar l’opció personal de cada família per triar el lloc on viure. Però sí que m’agradaria que la majoria de famílies, que viuen en els pobles de l’entorn, mantinguessin la seva autoestima de ser jonquerencs, i defensessin el nostre poble (que molts em consta que ho fan), quan sentin les crítiques que sorgeixen, moltes vegades, dels mateixos habitants de la Jonquera, i altres dels pobles de l’entorn, que la Jonquera és un municipi on no es pot viure, per inseguretat, per immigració, per ocupació d’habitatges, per venda de productes contra la salut pública, per prostitució, per massa camions, per ..., sàpiguen contestar en positiu, que la Jonquera és molt més que tots aquests adjectius negatius.
1. Si la Jonquera, per les circumstàncies ja expressades al principi, de situació geogràfica i de globalització, és un poble on la seguretat és problemàtica, més per sensació que per realitat, també és un municipi on les activitats culturals i socials de tota mena, des de teatre, a cursos de cuina, tast de vins, formació no reglada, exposicions, que es desenvolupen des del Centre Cultural Municipal de Can Laporta, amb la seva programació anual per a nens i nenes, joves i gent gran, que està a l’altura de municipis molt més grans que la Jonquera.
2. Si la Jonquera, té prostitució, sembla que en aquests moments en disminució, i no precisament per l’acció policial, ja que la legislació no els permet actuar, la Jonquera té unes associacions molt actives, com GRAFIC, que disposen de grups de Diables, Grallers, Tambors i Xanquers, amb molts joves que hi participen, que ja voldrien molts municipis disposar.
3. Si la Jonquera, té molts pisos ocupats, per culpa de la legislació judicial, i que és un fet comú en molts municipis de la comarca, la Jonquera té una escola municipal de música, amb 6 o 7 professors, finançada en gran part per l’Ajuntament, i que és utilitzada per molts nens, nenes i joves de la Jonquera i dels pobles de l’entorn.
4. Si la Jonquera, té venda de productes contra la salut pública, altra vegada per culpa de la legislació més permissiva que al país veí, la Jonquera disposa d’uns equips esportius de futbol, hoquei, natació, patinatge artístic, tennis taula, Centre Excursionista, etc., amb més de 400 nois i noies de la Jonquera i pobles de l’entorn, que practiquen el seu esport favorit, amb unes entitats i associacions molt actives i amb una ajuda per part de l’Ajuntament, tant econòmica als clubs, com en manteniment de les instal·lacions esportives, molt important.
5. Si la Jonquera, té un alt nivell d’immigració, i moltes vegades immigració sense ocupació coneguda (o sí), la Jonquera disposa d’unes Associacions Culturals com l’ACEJ, que organitza totes les activitats de lleure infantil i juvenil, com els Casals d’Estiu i de Nadal, o el Casal de l’Avi, casal molt actiu, dels més actius de la comarca, amb més de 570 socis i sòcies de la Jonquera, però també molts dels pobles veïns, o el Grup de Joves que organitza molt correcte i multitudinàriament la nit jove de la Festa Major, o una Cobla de Sardanes i grup de Sardanes, i un Orfeó Jonquerenc, amb més de 70 anys d’història.
6. I no em voldria deixar, com a positiu, el Museu Memorial de l’Exili MUME, museu estendard de la Memòria Democràtica a Catalunya i a Espanya, amb més de 15.000 visitants anuals, i també l’extens patrimoni arqueològic, històric i natural, que té el nostre poble.
Aquest és un petit exemple en positiu, del qual normalment no surt a la premsa, perquè no és notícia, i del qual molts jonquerencs i jonquerenques residents a la Jonquera i a fora de la Jonquera, hauríem d’utilitzar per defensar i fer aflorar la nostra autoestima com a jonquerencs, davant de les crítiques negatives, moltes vegades incertes i exagerades.
També hem de reconèixer que, darrerament, a conseqüència de la reestructuració, ampliació i millora de la Policia Local amb la creació d’un Cap de Policia, el seguiment continuat d’habitatges ocupats, la instal·lació de càmeres lectores de matrícules a totes les entrades de la Jonquera, i la disposició d’un gos detector de drogues, ha millorat substancialment la sensació d’inseguretat a la nostra població, encara que darrerament han ocorregut uns episodis de baralles al carrer, que hem de considerar intolerables i perseguits per la policia i per la justícia. La cooperació entre Policia Local, Mossos d’Esquadra, Policia Nacional i Guàrdia Civil em consta que és immillorable, però cal tenir molt present que la legislació espanyola és molt més permissiva que en altres països, amb la prostitució, la venda de drogues a l’espai públic i en pisos, i molt especialment en la immigració il·legal sense feina reconeguda. Fins que no adaptem la legislació a l’existent en altres països europeus del nostre entorn i característiques democràtiques, especialment amb la francesa, no solucionarem el problema que vivim en municipis fronterers, com és la Jonquera.
