Resulta força distret pensar en temes com ara aquest. Són maneres de passar l'estona. Comencem doncs ... El zero, segons es digué, fou un número que van introduir els àrabs a occident. D'una persona molt inútil en diem: És un zero a l'esquerra. L'u, en l'antigor, significava l'inici de les coses i dels fets. Molts cops es diu: Està més sol que la una. El dos representa, tal vegada, la parella humana. Molts refranys i dites se'n recorden. Així diem: Estar entre dos focs, nedar entre dues aigües, anar a dues veles... Digué el Senyor, recordeu?: – No és bo que l'home estigui sol. I va néixer el dos...
El tres ha estat sempre sagrat: la Santíssima Trinitat; els tres fills d'Adam i Eva o els tres de Noè; els tres Reis d'Orient; les tres virtuts teologals; els tres regnes: animal, vegetal i mineral; els tres gèneres gramaticals: masculí, femení i neutre. En els lemes, sempre hi ha estat present el tres: Déu, pàtria i rei! ; Llibertat, igualtat i fraternitat!... Tres, eren tres, les filles d'Helena i també eren tres les caravel·les de Cristòfol Colom que van arribar a Amèrica. A la tercera va la vençuda, s'ha dit sempre. Un número decisiu, aquest, quan s'anuncia: – A la una, a les dues... i a les tres!
El quatre, a voltes, apareix com un concepte força relatiu: Han caigut quatre gotes, m'ha escrit quatre ratlles, he collit quatre peres... Foren quatre, també, els evangelistes, els genets de l'Apocalipsi, els punts cardinals... El cinc representa els dits d'una mà o els nostres sentits: vista, oïda, olfacte, gust i tacte. El sis... El món fou creat en sis dies, sis és la meitat d'una dotzena, en el joc del dòmino el doble sis és qui surt primer. Aquest número, en l'antiguitat, fou consagrat a Venus. Respecte al set tenim els set pecats capitals, els set savis de Grècia, les set vides d'un gat, els set dies de la setmana... En el futbol, abans, el set era l'extrem dret d'un equip.
El vuit, atesa la seva silueta rodanxona, degué ser des de sempre un número pacífic i bonifaci. S'ha comparat a dos zeros sobreposats. Al nou se li atribuí certa importància, per ser el número més gran dels d'una sola xifra. Els antics veien en el nou el conjunt del món: el sol, la lluna i els set planetes. Dante veié nou cercles a l'infern.
Al llarg del temps, han abundat els llibres amb títol numèric. Així podem esmentar, entre altres, Les mil i una nits, anònim; La volta al món en vuitanta dies i Vint mil llegües de viatge submarí, ambdós de Jules Verne, i Set personatges en cerca d'autor, de Pirandello o, en castellà, Cien años de soledad, de Gabriel García Márquez ... De vegades, a l'escola, ens divertia molt contestar: – Les quatre parts del món són tres: Europa i Àsia... Quan comptem, ho fem sempre de menys a més: Va tardar tres o quatre hores, encara ens falten deu o dotze quilòmetres per arribar-hi, aquest home deu tenir entre quaranta i quaranta-cinc anys, són vuitanta o noranta metres quadrats de terreny, al camp hi havia mil dos-cents o mil cinc-cents espectadors...
Ignorem de vegades el número exacte de moltes coses: Quants ossos té el cos de l'home? Quants soldats formen un regiment? Quants habitants té Andorra? Quants músics formen una cobla? Quants graons hi ha a l'escalada de la catedral de Girona?... Existeixen dates coincidents en la vida i la mort d'homes de renom: Shakespeare va néixer el 1564, l'any en que morí Miquel Àngel, i deixà aquest món el 1616, com Miguel de Cervantes. El 1770 va néixer Beethoven. El 1881 neixen Juan Ramón Jiménez, Stefan Zweig i Pablo Picasso. L'any 1936 moren Valle Inclán i Federico García Lorca...
