De l’Empordà de Pagès Jordà al dels Rayan

Apunt complir-se un any de la mort de Vicenç Pagès Jordà, la societat empordanesa dels anys 70 i 80 que l’escriptor va descriure, de manera magistral, en obres com Els jugadors de Whist, és cada cop més història. La transformació social i demogràfica d’una comarca, fronterera i amb els serveis com a principal motor econòmic, és una evidència que desperta els que encara somien amb un Empordà que, almenys pel que fa a la seva composició social, ja no existeix. Les darreres dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) mostren que, l’any 2022, el segon nom de nen més posat a la comarca va ser Rayan. De fet, prop del 40% dels nadons nascuts a l’Alt Empordà són de mare estrangera i, en el cas de la ciutat de Figueres, aquest percentatge puja fins més enllà del 45%. El 40% dels naixements de nens amb mares estrangeres a l’Alt Empordà no es correspon amb el percentatge total de persona d’altres nacionalitats a la comarca, que volta el 25% segons el darrer informe Indika de l’Institut Glòria Compte, demostrant així la premissa que els fills dels nouvinguts són determinants per mantenir el creixement demogràfic en les societats occidentals. Una premissa que, en el cas concret de l’Alt Empordà, permet que sigui la tercera comarca menys envellida del país, si s’analitza a través del paràmetre del percentatge de pensionistes.