Encarem el que són les vacances per excel·lència. El mes d’agost, a cosa nostra, el món s’atura. Només es mantenen vives les empreses turístiques i les insubstituïbles per a la vida, i encara aquestes a vegades van a mig gas...
I mai he entès que aquest dret laboral de gaudir d’uns dies de relaxació es converteixi en una concentració estressant de persones que no facilita per a res el suposat descans. Bé, sí que ho entenc. Alguns sistemes de fabricació aprofiten les vacances per parar màquines i fer revisions, i el fet que no produeixin afecta altres empreses que depenen dels seus productes... i així es fa una cadena que acaba amb el resultat d’un mes d’agost inhàbil en molts àmbits... i col·lapsat en altres.
En la vida «natural» que s’ha viscut fins fa uns quants anys, ja hi havia períodes de descans d’acord amb el ritme de la pròpia natura, però les vacances com a dret laboral van sorgir arran de la revolució industrial (principis del s. XIX). Quan l’energia i la maquinària van irrompre en la fabricació d’objectes, el capitalisme emergent només es va focalitzar en la producció i els beneficis econòmics sense cap consideració pels treballadors, sovint nens i gent gran, amb jornades de dotze hores i set dies a la setmana, mentre els amos anaven «a fer les aigües» tot gaudint de dies de balneari.
Això va fer que a principis dels anys 20 del segle passat, sorgís el moviment obrer i el sindicalisme i es comencés a reivindicar uns dies d’aturada. Les primeres vacances retribuïdes –dues setmanes anuals- es van concedir a França els anys 30 gràcies al Front Popular, i es van difondre a diversos països europeus.
A Espanya, són un dret constitucional només des del 1978, i hi ha països que encara no tenen establerta aquesta jurisprudència per tal de concedir uns dies seguits de descans a les persones treballadores. Però no sé com ens ho fem que no som capaços de fer les coses amb sentit comú i coherència. I no és veritat que el mes d’agost sigui el millor de tots els mesos de l’any per gaudir d’un descans. Partint els dies de vacances se’n podrien passar uns a mar –que sembla que és el súmmum de les vacances– i d’altres a indrets diferents i no menys interessants.
No seria possible, pel bé de tothom, escalar les vacances? Organitzar-se perquè no tot s’acumuli al mes d’agost? Resulta tan complicat?
