Tribun@

Platges en blau, verd, groc i vermell

«Més preocupant és l’escassa atenció que prestem a unes altres banderes que també onegen a les nostres platges. Aquelles de color verd, groc i vermell que indiquen l’estat del mar i alerten de possibles riscos.»

Carles Ayats Aljarilla

Carles Ayats Aljarilla

La pressa s’ha convertit en un estil de vida. Com va definir Darry Dosey, un metge i estudiós americà a començaments dels vuitanta, ens hem convertit en malalts del temps. Cada dia ens imposem acabar un nombre inabastable d’activitats i sembla que mai és suficient. Aquesta injustificada urgència també afecta el consum informatiu. Ja queden lluny els dies en què un fet noticiable perdurava entre nosaltres. Avui, gairebé tot marxa amb la mateixa rapidesa amb què ens arriba.

Potser per aquest motiu, o perquè en la data en què es varen presentar estàvem empatxats informativament i a les portes de les eleccions locals, m’havia passat per alt el nombre de banderes blaves rebudes al litoral altempordanès. Una distinció atorgada per l’Associació d’Educació Ambiental i del Consumidor i que premia aquells municipis que es distingeixen per mitigar els efectes del canvi climàtic i per millorar l’accessibilitat, la qualitat i la seguretat de les platges. Les distingides en aquesta edició han estat les platges de Grifeu i del Port a Llançà, la del Port de la Selva i la d’Empuriabrava a Castelló d’Empúries. A més, també han rebut aquest guardó nascut el 1985, el Port de Roses i els Clubs Nàutics del Port de la Selva, Llançà i l’Escala. En un moment de regressió del litoral i de greu sequera, crec que és just aplaudir i reconèixer públicament la feina dels nostres municipis i de les persones implicades en aquest treball que permet mantenir el nostre litoral entre l’elit dels espais compromesos arreu del món.

Més preocupant és l’escassa atenció que prestem a unes altres banderes que també onegen a les nostres platges. Aquelles de color verd, groc i vermell que indiquen l’estat del mar i alerten de possibles riscos. Que periòdicament hàgim de lamentar ofegaments per no respectar aquestes indicacions, diu molt poc d’aquell sentit comú que ens fa humans. I aquí, la manca de temps ja no és excusa. Ens hi va la vida.