Estem en plena canícula, que són aquests dies tradicionalment més càlids de l’estiu, encara que no sempre els de més calor de l’any cauen en aquest període. Canícula significa gos petit, i ve de l’estrella Sírius que també se l’anomena estel del gos que a l’estiu és el més brillant de la constel·lació Canis Major. Ja Aristòtil va fer servir l’expressió canícula per referir-se a aquesta època de l’any.
No obstant això, com que els astres, els planetes, les constel·lacions, i tot el que a l’univers existeix, no és estàtic, sinó que es belluga, sembla que Sírius ara brilla més cap al setembre que no pas en aquest període de l’any que aniria del solstici d’estiu fins a mitjans d’agost, ja que llavors el dia s’escurça i hi ha menys hores d’insolació. A casa nostra, sempre s’ha considerat la canícula de 15 a 15, és a dir, del quinze de juliol al quinze d’agost, ja que per la Mare de Déu d’Agost, a les set ja és fosc... (hora solar).
Popularment, s’ha cregut que el període canicular era un període maligne, on les coses i els éssers dequeien, es pansien, venien mustis, i emmalaltien. Sabem que es pot morir d’un cop de calor i que, moltes persones vulnerables tenen aquest risc, per això –sobretot a les ciutats– s’ofereixen refugis climàtics on es pot gaudir d’una temperatura fresca, almenys durant algunes hores. Però llegeixo que una de les conseqüències de la calor, segons antics documents, és patir de frenesí, aquest ímpetu o violència desenfrenada que fa que les persones que en són preses actuïn de manera absolutament incorrecta.
Potser, doncs, és degut a aquest període de l’any on la calor augmenta més del que el cos humà és capaç de suportar de manera còmoda, que es veuen accions i actituds que sobrepassen el que es consideraria cívic, cortès i educat, i que es poden veure, viure i fins i tot patir en carreteres, platges, i altres espais siguin públics o privats. Sembla que a l’estiu tot s’hi val i que l’educació i les maneres no s’han posat a la maleta d’anar de vacances... o deu ser el frenesí que provoca Sírius?
Si és veritat que els astres, les seves evolucions i el seu electromagnetisme que arriben a la terra amb més o menys intensitat segons els períodes, ens afecten tant físicament com emocionalment, potser seria interessant que als currículums escolars s’hi afegís l’astrologia... més que res per estar preparats i que no ens agafi per sorpresa. Però ara no ens escapem de la canícula. Que ens sigui lleu!
