Retorn al futur (1985) va fer somniar tota una generació d’adolescents sobre la possibilitat de canviar la història. Per si algú encara no l’ha vista, us recomano aprofitar l’estiu per recuperar aquesta pel·lícula de Robert Zemeckis que mostra un adolescent anant amunt i avall en el temps. Potser us sonaran els noms de dos dels seus personatges principals Marty McFly i Dr. Emmett Doc Brown, que varen marcar la carrera dels actors Michael J. Fox i Christopher Lloyd.

L’interès per canviar els fets passats no és exclusiu dels joves. Quantes vegades no ens haurem preguntat què hagués passat si el desenllaç d’un episodi de la nostra vida hagués estat en un altre sentit. D’això el diccionari en diu «ucronia» i es defineix com el desenvolupament imaginari d’un fet històric com si hagués tingut lloc realment. Un concepte nascut a finals del segle XIX, i que ha tingut una gran repercussió com a gènere literari. Alguns exemples són Un ianqui a la cort del Rei Artús (1889), de Mark Twain, Pretèrit imperfecte (1994) de Toni Soler o el més recent Jo soc aquell que va matar Franco (2017) de Joan-Lluís Lluís.

Més propera encara és l’edició de Bodas de sangre (Ponent Mon/Catarata, 2023), una molt recomanable novel·la gràfica amb dibuixos de Renato Arlem i guió de Fred Duval i Jean-Pierre Pécau amb Fred Blanchard. Un nou volum d’una sèrie d’ucronies, en aquesta ocasió protagonitzada per Salvador Dalí provant de venjar l’assassinat del seu amic Federico García Lorca durant la Guerra Civil en una Europa prebèl·lica amb personatges com Leon Trotski, Charles De Gaulle o els serveis secrets soviètics. Un àlbum apassionant i que m’ha fet pensar en una altra ucronia que sovint m’he plantejat: què hagués passat si Dalí no hagués acceptat la invitació de fer una donació a Figueres, que es va acabar convertint en el seu Teatre - Museu. Potser avui, la ciutat seria mereixedora d’un capítol de Historias para no dormir de Narciso Ibáñez Serrador. Pensem-hi.