Últimament, tota empresa, sobretot gran, i tota administració, té uns protocols a seguir pels seus treballadors. Uns protocols que diuen el que s’ha de fer en els casos que es puguin presentar i explicar la manera de procedir per a obtenir uns resultats. No seguir les línies del protocol pot representar una gran responsabilitat i un greu problema, però... i seguir-les?
Imaginem que un treballador es troba davant d’una situació que ha de solucionar. Imaginem que el protocol diu una cosa, però la situació i el seu sentit comú –i humà– li’n diu una altra... què ha de fer? Si fa el que diu el protocol, tindrà les espatlles cobertes davant la direcció i, si cal, la justícia, però si la solució correcta era la que li dictava el sentit comú i el resultat de la gestió no ha estat del tot adient, sobretot per al client o administrat, hi pot haver mala consciència? O hem arribat a aquell punt en el qual ja no fa falta cap intel·ligència artificial perquè ja ens hem convertit tots plegats en mig robots? Complir el que diu el protocol és el que toca fer, caigui qui caigui.
Els protocols, o les enquestes, o el que sigui, que venen pautats, són un pur formulisme que no sempre s’adapta a la realitat. O millor dit, no s’adapta a totes les realitats que puguin presentar-se... llavors, què s’ha de fer?
Darrerament, em nego a respondre enquestes, ja que mai hi he trobat les respostes adequades, i fa uns minuts que una empresa de coneixement ciutadà m’ha demanat una entrevista –enquesta camuflada– i he accedit... Totes les preguntes anaven a saber si havia vist per diversos suports: futbol, curses o altres activitats d’aquesta mena. Si d’entrada m’hagués dit el tema, ens hauríem estalviat uns minuts de preguntes llarguíssimes (m’ha dit que les havia de fer completes, o sigui, que havia de complir amb el protocol que l’empresa li havia pautat) i respostes curtíssimes: NO!
En la tecnologia, un protocol és un mètode pràctic de fabricació d’un producte, en la informàtica és un conjunt de regles que permet resoldre un problema, en l’administració és un conjunt d’actes o tràmits pel compliment d’un fi d’interès públic... Però en tots els casos hi ha la intel·ligència humana (o hi hauria de ser) per resoldre un dubte, millorar el que diu el protocol o, senzillament, saltar-se’l.
A vegades penso que els protocols són el principi de l’alineament de la ciutadania.
