Diuen, diuen, diuen... que ve el llop, que s’acosta una ona reaccionària, que de fet a la resta de l’Estat ja està en eclosió, que l’extrema dreta ja ha penetrat a Catalunya, etc. Diuen, diuen, diuen... que les properes eleccions generals (anticipades) és molt possible que les guanyin les dretes (la dreta extrema i l’extrema dreta). Diuen que ve el llop, però, mentrestant, la guineu fa temps que es menja les gallines.
O sigui, està venint el llop, perquè se l’ha deixat el camí expedit. No ens enganyem, atiar aquesta por, que ja veurem si tindrà efectes activadors, és un risc i un error. Fa temps, anys, s’està coent un malestar que no va més enllà (com a França, per exemple) en la mesura que gran part de la població no té energia, ni temps, ni coixí, per protestar, reivindicar, manifestar-se, quan té més que sobrats motius per fer-ho, però molts més, que a França. Això no se li pot dir «pau social» com va dir fa uns mesos presumint cap a Europa el president del govern espanyol. Podríem dir que la processó va per dins. O també que es dona allò de «la necessitat sentida, però no manifestada». Però el malestar hi és.
És a dir, la queixa, la indignació, la impotència, etc., es produeix en silenci. Després passa el que passa amb els indicadors de salut mental, suïcidis, violència, etc. Però de dades ja fa anys n’hi ha una que sovint es publica i reconeix, però qui dia passa any empeny i no passa res. Quantes vegades hem llegit en enquestes que el 80% de la població està insatisfeta amb la política o els polítics? Doncs aquesta realitat, que no es vol veure, és la que va malmetent el clima polític i social, el campi qui pugui i, òbviament, l’abstenció. És un fet corrosiu que va preparant el terreny al llop. Abstenció avantsala del que ve després que és el curtcircuit definitiu de les classes baixes i part de la mitjana (aquesta encara més perillosa, ja que està perdent expectatives fa temps). Per tant, doncs, deixem de jugar a la «caputxeta vermella» i anem a veure què és el que està passant, a les arrels, i posem-hi solucions o, si més no, alternatives creïbles, transformadores i de regeneració democràtica urgents. No s’hi val el «que viene el lobo» a Madrid, o «que ve el llop» a Catalunya (ja que aquí també alguns han vist que poden treure rèdit electoral a la por), quan de fet, tant allà com aquí, fa anys que la guineu s’està menjant les gallines. Menys por i més control ja sobre la guineu.
