Reconec que les notícies que encara em sorprenen, gratament, són les relatives a troballes arqueològiques. A la nostra comarca i arreu del país, a voltes, ens arriben aquesta classe de notícies i cal reconèixer que són elements que ens permeten conèixer-nos millor a nosaltres o, com a mínim, el nostre territori.
Fa pocs mesos, aquest setmanari, feia pública la troballa de l’origen romà de tres galeries soterrades sota el convent de Sant Agustí de Castelló d’Empúries, i que les situen al segle II aC, que bé podria ser un canvi d’aquells que afecten els llibres d’història, i que no només afecta el municipi de Castelló, sinó a tot el concepte de romanització a l’Empordà. A més, unes excavacions que porta a terme l’Institut d’Estudis Empordanesos per encàrrec de l’Ajuntament, la qual cosa és, en si mateixa, una garantia de rigor i feina ben feta.
Una mica més lluny, a Caldes de Malavella, a la comarca de la Selva, ha aparegut recentment una troballa al jaciment del Camp dels Ninots: una au aquàtica datada fa aproximadament fa 3,1 milions d’anys, i d’unes dimensions d’entre un metre i un metre i mig. Si tenim en compte que aquest emplaçament es troba a mig camí entre la Costa Brava i la serra de les Guilleries, i que el jaciment és un dels més importants a Europa per poder determinar com era l’etapa del Plistocè, en un moment de canvi climàtic, no deixa de ser rellevant la troballa d’un vertebrat de grans dimensions.
A finals de 2022, també, es va trobar un santuari del segle VI aC al sector nord de la ciutat grega d’Emporion, que ha permès, entre altres coses, entendre més bé la connexió de la ciutat i el port grec, així com conèixer la seva evolució urbana i arquitectònica. A la zona d’Empúries, cal remarcar, sempre he pensat que només coneixem una petita part del que realment amaga; podem fer-nos una idea del seu abast, però queda molt per descobrir.
Aquests són tres exemples, més o menys recents, però queda molt per trobar i cal pensar que cada troballa pot modificar, i molt, la nostra història.
