En el món en què vivim, en aquesta societat amb la qual ens toca compartir aquest món, la connectivitat general ha re-configurat la nostra percepció del temps i l’espai. L’ «aquí i ara» que predica el conegut mindfulness i que han predicat molts mestres de la meditació al llarg dels segles, ho fa possible l’internet de manera permanent. Amb les webs i les connexions on line es produeix una anul·lació relativa de l’espai i el temps. També es pot constatar que en aquest espai virtual hi fem servir referències comunes, per necessitat de la comunicació. És veritat que aquest fet en el qual ens trobem a escala mundial, tant ens pot portar a viure en un miratge continu o a descobrir el poder del pensament creatiu. Passa sempre igual: a cada nova situació, hi ha tants riscos com oportunitats.
Però també sembla significatiu que hi hagi una convergència entre el pensament científic que descobreix cada vegada més la riquesa dels entrellaçaments naturals, el pensament tècnic sempre buscant allò que pot augmentar l’eficiència dels seus sistemes, i l’experiència de la humanitat que constata –cada vegada amb més evidència– la seva unitat amb la biosfera, amb el medi ambient, amb l’entorn en el qual viu.
Per això, quan un diari genèric publica en pàgina sencera una alerta científica que diu que s’han sobrepassat set dels vuit indicadors d’estabilitat del sistema de la Terra hauríem d’estar alerta.
Aquests 40 investigadors de diversos països ens diuen que «l’estat de salut de la Terra és molt greu, encara que no terminal». Llavors, si rellegim més amunt i som conscients de la unitat dels éssers vius amb l’entorn en el qual es belluguen, no és d’estranyar que sorgeixin malalties rares i generals que posin en perill l’existència de tot plegat.
Aquests científics avisen que no n’hi ha prou amb les accions proposades per a descarbonitzar el sistema energètic, sinó que s’han de vigilar altres accions, com la innecessària superproducció d’aliments que requereix excés de nutrients, ja que la sobreabundància de fertilitzants contamina els sòls i les aigües. De moment, l’indicador que ja ha sobrepassat els límits òptims és el del clima. El segueixen la pol·lució, les aigües superficials i les subterrànies, els ecosistemes locals i els globals, el fòsfor i el nitrogen.
«La Terra està malalta» ens diuen... i, què hi fem?
