Opinió

De la logística com una de les belles arts

«A Figueres tenim el nostre particular Broadway dels museus, el carrer que, en línia recta, connecta el Museu de la Tècnica, la Sala de l’Escorxador, el Museu de l’Empordà i el Museu del Joguet; un eix de cultura i reflexió permanent.»

Joan Manuel Soldevilla

Des de finals del mes d’abril es pot veure a Figueres l’exposició Ars logística. De Iuncaria a Figueres, que vol commemorar el primer centenari de l’empresa Transports Padrosa, un dels puntals del teixit econòmic de la comarca. La mostra s’ubica al Museu de la Tècnica de l’Empordà, a la planta baixa, que ha estat totalment remodelada per acollir aquesta proposta de gran interès.

L’exposició ha estat comissariada pel trident que formen Josep Algans, Manel Grávalos i Francesc Guillamet, responsables d’altres propostes importants dels darrers anys com han estat les exposicions El país dels cuiners (2019) i Made in Figueres (2022), organitzades pel Museu de l’Empordà.

La proposta que podem veure fins al mes de setembre al Museu de la Tècnica és evocadora, intel·ligent i inspiradora.

És evocadora perquè, tot reinventant l’espai del Museu, proposa explorar la importància de la logística com a eina imprescindible en el desenvolupament de qualsevol societat; ho fa analitzant el seu perquè i interrogant-se sobre la raó per la qual Figueres ha estat un enclavament decisiu des dels temps dels grecs i dels romans i, en quina mesura, Transports Padrosa, ha estat i és una balda d’aquesta història mil·lenària que recull una herència i la projecta cap al futur.

L’exposició també és, com dèiem, intel·ligent perquè, des de la seva gènesi, es planteja un repte; explicar un concepte àrid com pot semblar el de logística i mostrar com aquesta no només forma part de les nostres vides, sinó que és imprescindible. Per fer-ho, els comissaris han optat per una mostra neta, allunyada de qualsevol intent d’acumular elements en un totum revolutum aclaparador; han escollit peces molt concretes, però dotades d’un gran poder comunicatiu; objectes, fotografies, obres artístiques, audiovisuals, mapes, col·laboracions d’experts... Tot es mostra amb profunditat però d’una manera diàfana, densa però gens feixuga, transparent però no superficial, profunda però mai críptica.

És, finalment, una exposició inspiradora perquè, malgrat commemorar un centenari, no posa l’accent en el passat, sinó en el futur i en els reptes a venir, en com la logística és una de les claus del desitjat desenvolupament sostenible; de la mostra el visitant en surt amb certeses, però, sobretot, amb preguntes que l’interpel·len cap al futur que volem.

Els diversos àmbits de l’exposició mostren una enorme coherència en el seu discurs i cal subratllar el magnífic treball escenogràfic dut a terme per Jordi Pigem, l’exquisida posada en escena de tots els elements, els audiovisuals, precisos i clarificadors, i els acurats i concrets textos que acompanyen cada un dels nuclis de continguts. I un detall que honora els comissaris i la família Padrosa: a l’entrada hi ha un llarg llistat amb el nom de tots els treballadors que, al llarg dels anys, han format part de l’empresa.

A Figueres tenim el nostre particular Broadway dels museus, el carrer que, en línia recta, connecta el Museu de la Tècnica, la Sala de l’Escorxador, el Museu de l’Empordà i el Museu del Joguet; un eix de cultura i reflexió permanent que ara, amb Ars logística. De Iuncaria a Figueres, demana una revisió i un redescobriment. Imprescindible.