Vint anys de biblioteca de Roses

Ara fa unes setmanes em va arribar a les mans el llibre Els palaus del poble, escrit pel sociòleg Eric Klinenberg, on parla sobre com la societat estem anant cap a una deriva de radicalisme ideològic i polarització mai vista. L’autor creu que el futur ha de passar per reforçar la democràcia des dels petits pobles, barris i ciutats i proposa que es faci creant espais físics on puguem compartir valors comuns: biblioteques, llars d’infants, escoles, parcs, places, espais verds... Tot repensant com es fa la planificació urbanística per arribar a crear «infraestructures socials» per resoldre els desafiaments més urgents. Per a Klinenberg tan important és la xarxa de clavegueram o de línia elèctrica com l’existència de parcs o centres cívics. Tots són infraestructures, però la força comença en la seva humanització i la interacció.

Sempre he pensat que la capacitat de transformar els pobles –i se n’ha parlat molt durant la campanya electoral– no només rau en les relacions socials clàssiques, sinó que també depèn de la capacitat que té un poble de garantir llocs on passin coses des de la cultura de base. A Roses, el millor exemple d’això és la biblioteca municipal, que precisament durant el mes de maig d’enguany ha celebrat el vintè aniversari de l’edifici on és ara. Al llarg d’aquests anys, la biblioteca Jaume Vicens i Vives ha estat una eina de cohesió imprescindible, sent capaç de transcendir la seva funció bàsica d’edifici que reuneix llibres. Segurament se li ha donat poca importància i l’aniversari ha passat bastant desapercebut, però ningú podrà obviar el paper que ha jugat i juga per la històrica social de Roses convertint-se en el particular «Palau del poble». És de justícia felicitar i reconèixer a tot l’equip que ha convertit al llarg d’aquest temps la biblioteca en un oasi silenciós de pau i democràcia. Deia Chavela Vargas que «un sempre torna als vells llocs on ha estimat la vida» i la biblioteca de Roses és sens dubte un dels llocs que ha marcat la vida de molts rosincs i rosinques. Tot i el pas del temps serà el millor lloc per tornar.