Tenim un deute amb Clístenes

Clístenes és considerat el pare de la democràcia. Vint-i-cinc segles enrere, el polític atenès va promoure el sistema democràtic per acabar amb l’antic model oligàrquic de poder. Malgrat que l’anomenada democràcia moderna no es desenvoluparia fins a mitjan segle XVII, els historiadors atorguen a aquest noble, net d’un tirà, la paternitat d’aquesta forma de govern generalitzada a les nacions modernes. Sempre m’ha encuriosit, com també aquell delit per la perpetuació d’alguns polítics, que res se sàpiga de la seva tasca posterior. Un fet que ha portat a pensar que es tracta d’un personatge fictici, fruit de la tradició oral hel·lènica. Chi lo sa.

Crec que és just recordar la història d’aquest personatge durant la setmana en què ens afartarem de sentir que diumenge vivim la festa de la democràcia. Cada quatre anys, ens agafem a una de les expressions més gastades per recordar-nos que podem escollir els nostres representants polítics. Un dret que, com saben els nostres lectors més veterans, es va guanyar amb sang, suor i llàgrimes. Per això, hauríem de reflexionar perquè l’abstenció s’ha convertit en la llista més votada comicis rere comicis durant els últims anys. Ara en fa quatre, per exemple, gairebé el trenta-sis per cent dels altempordanesos varen optar per quedar-se a casa. Una opció legítima, és cert, però que escenifica el desencís per les institucions i el sistema polític agreujat des de la crisi financera de 2008.

El 28M, podrem escollir entre cent noranta-quatre candidatures. Sis més que l’última vegada, malgrat que la majoria de les formacions reconeixen, en privat, dificultats per tancar llistes. Que l’opinió pública pensi que el principal problema de la política són els polítics, ajuda molt poc. Per això, permeteu-me aplaudir el compromís de tots els candidats en aquesta nova festa de la democràcia. Ja tindrem temps de valorar els efectes de la seva ressaca. Ens veiem a les urnes.