Dimarts gras

Ocupats i pagar el beure

"A vegades em fa la impressió que sembla que hagin de passar coses grosses i violentes per a canviar les lleis que permeten que uns estranys es puguin instal·lar a casa teva amb total impunitat"

Lluís Batlle

Lluís Batlle

Arriba un moment en què ens hem de preguntar a qui li sembla bé que els pisos i les cases s’ocupin de manera il·legítima. Ho comento perquè a cada persona que li pregunto em respon que el fet no és acceptable de cap de les maneres i, per tant, no entenc com un debat que està a sobre de la taula des de fa tants anys i que desperta gairebé unanimitat entre totes les persones, continuï pendent.

Si no respectem un dret tan important com el de la propietat privada, estem vulnerant un dels pilars sobre els quals s’aixequen les societats democràtiques i de dret.

A vegades em fa la impressió que sembla que hagin de passar coses grosses i violentes per a canviar les lleis que permeten que uns estranys es puguin instal·lar a casa teva amb total impunitat i no hi hagi manera humana de fer-los fora, si no és esperant uns quants anys després d’una sentència a la qual, per arribar-hi, has hagut d’esmerçar massa esforços físics i econòmics. El món al revés.

Assistim perplexos com aquelles autoritats que ens han de protegir, es dediquen a perseguir els propietaris que utilitzen mitjans fraudulents per poder alliberar la seva propietat, com poden ser contractar empreses o persones que actuen al marge de la llei per fer fora els ocupes. Però senyors meus, no veieu que no ens esteu deixant una altra via de solució?

Dos més dos són quatre: si a mi m’ocupen el pis, jo ocupo el pis als que me l’han ocupat prèviament, perquè aquests segons ocupants me’l tornin a mi que en soc el legítim propietari. Tan senzill com il·legal: quan la llei s’imposa per sobre de la lògica, és que alguna cosa estem fent malament.

Senyors polítics, és molt trist, però no ens doneu cap altra sortida. Ens crideu a l’ordre, però no creeu les condicions per a aconseguir que la legalitat imperi. Quanta hipocresia que veig en aquests gestors públics que des de fa tant de temps no estan fent res per aconseguir que el sentit comú triomfi sobre el caos en un tema tan poc controvertit!

I si la justificació a tal desgavell és que hi ha famílies desateses que necessiten un sostre, cosa perfectament comprensible, que sigui l’estat amb els innombrables impostos que paguem, qui proveeixi a aquests desafavorits d’una oportunitat per viure dignament, però sense gravar dues vegades al mateix ciutadà per la inactivitat de l’administració.