De la pau

Aquests dies en què escric l’article, a Hiroshima s’està reunint el G7 per parlar de pau... Entenem la pau com una situació en què no hi ha guerra ni cap lluita entre dues o més parts enfrontades, segons diu una definició, però, de veritat, la pau és només un estadi sense guerres ni enfrontaments? Hi ha una altra definició que va més enllà i diu que la pau és l’estat en el qual una societat gaudeix de justícia, llibertat, igualtat social i està lliure de violències. Evidentment, aquesta definició m’agrada molt més, però crec que estem més lluny d’aconseguir aquesta pau que no pas que s’aturi la guerra, les guerres.

Sabem que una de les empreses més grans d’aquest món és la de fabricar armament i s’entén que, quan en tenen molt en estoc, necessiten donar-li sortida per continuar fabricant-ne més. Els importa un rave la destrucció i la mort. Més ben dit, els importen un rave les morts, però no la destrucció, perquè tot seguit ve el negoci de la reconstrucció.

Però anem a l’altra definició de pau. Deia que s’estava en pau quan hi havia justícia, llibertat i igualtat social, i a més s’estava lliure de tota classe de violències. Aquestes idees comprenen també els valors de la compassió, el respecte mutu i una cosa que algú anomena «inofensivitat», i que vol dir que ni tan sols es permet la crítica. Estem força lluny d’aconseguir aquest estadi, però caminant es fa camí, o això diuen.

Veiem que la pau no és solament l’absència de guerra, sinó un estat positiu d’harmonia i benestar on individus i societats poden créixer i «florir». La recerca de la pau no és un objectiu estrictament polític o estratègic, sinó també un objectiu de millora personal. I una de les bases per aconseguir-la és el reconeixement de la interdependència i la interconnexió entre tots els éssers.

On ens portaria, la pràctica d’aquestes qualitats? Doncs a cultivar l’empatia amb el reconeixement de la dignitat i els valors inherents a cada persona, cada cultura, cada nació..., ja que ens impulsa a treballar per la justícia social i la igualtat econòmica, per la protecció dels drets humans i la promoció d’un desenvolupament que no sigui agressiu ni destrueixo l’entorn.

En definitiva, la recerca de la pau ens convida a transcendir els estrets límits de l’interès propi per obrir-nos a una visió del món més justa, més sana... i més alegre.