Sequera persistent

Mentre començo a escriure aquest article per al Setmanari de l’Alt Empordà, a Pals està plovent; poc, però va remullant el terra, els camps... la plaça. Però, la sequera ja fa dos anys que dura. Un amic que té un pluviòmetre i va anotant les pluges em deia que en aquests darrers anys, a Pals, a casa seva, cada vegada plou menys. Em diu que el 2020 van caure 700 litres per metre quadrat, que el 2021 sols 494; i el 2022 encara menys, només 392; i, en els quatre primers mesos d’aquest 2023, han caigut 108 litres.

Es fa evident el canvi climàtic, i potser l’ACA i la Generalitat han reaccionat tard a aquest fenomen. Si, en Lluís, amb un simple pluviòmetre, ha obtingut aquestes dades que he referit, suposo que l’Agència Catalana de l’Aigua i la mateixa Generalitat de Catalunya tenen molts altres mitjans i dades per adonar-se que la situació no és pas d’avui, sinó que ve de molt temps.

Pals, com altres 224 municipis de quinze comarques de Catalunya, amb Figueres inclòs, estan en situació d’excepcionalitat. Prop de sis milions dels set i mig que hi ha a les nostres terres, quatre de cada cinc habitants.

Diuen que ara prenen aquesta mesura pel risc de desabastament i perquè estem ja en plena primavera amb un volum de reserves molt baix (del 27% en el conjunt de pantans), i sense que s’hagin recuperat, aquest hivern, a causa de la falta de pluges, i del consum exagerat i de les fuites que hi ha en tantes canalitzacions.

L’entrada en aquest escenari d’excepcionalitat comporta la reducció del 40% d’aigua per a usos agrícoles. Viure en un poble on una bona part dels cultius és l’arròs, el famós arròs de Pals, fa que siguem més sensibles a aquesta problemàtica.

La Comunitat de Regants de Pals, per aquesta excepcionalitat, ha passat d’una assignació de 23,4 hectòmetres cúbics a 13,0 hectòmetres cúbics. Això fa que s’hagi de reduir la zona cultivable al 50%. Aquesta reducció comportarà que els productors i els molins tinguin possiblement la meitat de la producció, amb la consegüent problemàtica econòmica.

Per la part del turisme, que és l’altra font d’ingressos de la Costa Brava (i de molts altres indrets), aquesta situació d’excepcionalitat, si no plou molt en aquest mes de maig, reclamarà que hi pugui haver manca d’aigua de boca per a tants milers de persones.

Evidentment que, si ja tenim tancats els canals de regadiu, molt menys es podran omplir les piscines; per sort tenim el mar ben a prop. Fa unes setmanes vaig saber que en tot el municipi de Begur, on viuen tot l’any 4177 habitants, hi ha mil vuit-centes cinc piscines. No m’ho puc creure. Em vaig posar les mans al cap.

Un tuit a la xarxa, fa uns dies, deia: «La manca d’aigua no només posa els boscos en perill. Posa en perill la pagesia, l’agricultura, tot el món rural, el turisme, l’economia. Posa la vida en perill arreu del país. L’aigua ha de ser la prioritat número u, ja!».

Certament que, si no plou en abundància, la calor de l’estiu i la manca d’aigua en el subsol dels boscos, pot empitjorar significativament el risc d’incendis

Certament que, si no plou en abundància, la calor de l’estiu i la manca d’aigua en el subsol dels boscos, pot empitjorar significativament el risc d’incendis. Les sequeres s’han tornat més extremes i més imprevisibles a causa del canvi climàtic.

Les Nacions Unides, amb un procés de negociació amb 197 estats i la participació de la societat civil, el 2015 va aprovar els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS); disset objectius que engloben l’economia, la inclusió social i la protecció del medi ambient. En l’objectiu sisè es diu: Aigua potable i sanejament: Garantir la disponibilitat i una gestió sostenible de l’aigua i de les condicions de sanejament.

A escala mundial, prop de dos mil milions de persones no tenen accés a aigua potable, la qual cosa causa que morin trenta mil persones cada setmana. Hi ha més gent que mor per la manca d’aigua que per la guerra, va dir el secretari general de l’ONU, Ban Ki-Moon, el 2010.

L’aigua cobreix aproximadament el 70% de la superfície terrestre, on el 97,2% és salina, i només el 2,8 és dolça. Les amenaces per la disponibilitat de recursos hídrics inclouen l’escassetat d’aigua, la contaminació de l’aigua i el canvi climàtic.

Cal que ens prenguem seriosament aquesta sequera persistent, i que ens decidim a canviar moltes de les maneres de fer en l’ús i la contaminació de les aigües.