Tribun@

Per què l'aigua no entra en campanya?

Potser algunes candidatures preferiran altres accions més vistoses per a les seves xarxes socials

Carles Ayats Aljarilla

Carles Ayats Aljarilla

El medi ambient és una preocupació creixent entre els joves, situant-se al mateix nivell que els efectes de la pandèmia de la Covid-19, la guerra a Ucraïna i l’economia, segons diversos estudis recents. El nivell de coneixement i conscienciació entre la franja dels onze i dels divuit anys és, fins i tot, superior al de molta població adulta. Vuit de cada deu membres de la Generació Alfa, nascuda a partir del 2010, es mostren especialment preocupats pels afectes del canvi climàtic que pot portar aquesta generació a viure sotmesa a fenòmens extrems com pluges torrencials, onades de calor o sequeres.

De fet, la manca d’aigua als embassaments s’ha convertit en el problema «més greu» per al Govern de Catalunya i els seus habitants, segons explicava fa uns dies la portaveu Patrícia Plaja. Si no plou prou durant les pròximes setmanes, que són els mesos més humits de l’any, es podria restringir el consum d’aigua potable a partir de setembre. Poca broma. Però, a més, també és motiu de preocupació saber que a Catalunya es perd un de cada quatre litres de l’aigua potable que circula per les canonades dels nostres municipis, segons dades de l’Agència Catalana de l’Aigua. En total, cent trenta-quatre hectòmetres cúbics que és més del doble de la capacitat de l’embassament de Darnius Boadella.

L’antiguitat de les xarxes, la manca de manteniment i l’elevat cost de la seva posada al dia dificulten trobar un aturador a aquestes fuites d’aigua. Per aquest motiu, en aquests dies en què les forces polítiques s’esforcen a enlluernar-nos en projectes de tots colors, també és important demanar als futurs responsables municipals que es comprometin a millorar la gestió del bé més preuat de la humanitat, segons l’ONU. Potser algunes candidatures preferiran altres accions més vistoses per a les seves xarxes socials. Ara bé, pensant amb els actuals interessos dels seus futurs electors d’aquí a quatre anys, potser estaria bé plantejar-s’ho. Tenim una emergència!