Les municipals

La nit de dijous a divendres, a les 00.00 h té inici la campanya de les eleccions municipals a tot l’Estat, fins a arribar al dia de les eleccions el 28 de maig vinent. Curiosament, i fa de mal dir, les eleccions municipals són una de les bases sobre allò que es fonamenta el sistema democràtic al nostre país. Només cal recordar unes altres eleccions municipals, les d’abril de 1931, que van fer caure una monarquia i proclamar la segona república.

Aquesta preeminència queda palesa a l’actual Constitució, que li atorga –segons el capítol segon, articles 140 a 142– el reconeixement de l’autonomia suficient per a la gestió del municipi, en coordinació amb la resta d’administracions públiques.

Certament, la gestió dels municipis, el dia a dia dels ciutadans, no és gens fàcil –encara que sempre n’hi ha que creuen que ho és–; potser per això aquestes eleccions tenen un element de valor afegit que les converteixen en especialment rellevants i que poden fins i tot marcar l’agenda d’un govern autonòmic i fins i tot del mateix govern de l’Estat. El cert, però, és que són les més estables i, passi el que passi, no s’avancen, no es retarden i tenen prou mecanismes per fer que cada municipi tingui un govern durant quatre anys.

"I, a més, hi ha cada vegada més baixa participació i una desafecció que qui més qui menys utilitza en bé propi i desgast d’altri"

Entrarem en els tòpics aquells que cada partit farà les seves propostes i que els ciutadans decidiran què els fa més el pes, però el cert és que es fa difícil saber què és realment el que empeny un ciutadà per una papereta o una altra; hi ha un component d’atzar o pensament de darrer minut, que a un petit percentatge els fa prendre una decisió o una altra en el darrer moment.

I, a més, hi ha cada vegada més baixa participació i una desafecció que qui més qui menys utilitza en bé propi i desgast d’altri. Alguns diuen que és la maduresa democràtica, però penso que és un sentiment real; sí que és cert que es veu un canvi en generacions de més joves, de grans i nous col·lectius que hi veuen un compromís cívic, que al capdavall no deixa de ser això, un compromís.