Espais blaus

Tenim un fantasma

«L’única ecologia (com a ciència) i ecologisme que en aquests moments d’emergència climàtica, i per sequera, haurien d’estar creant alarma social, són els que ataquen les causes dels problemes i posen al centre les persones»

Toni Salamanca

Fa molts anys, per descriure un moment històric i polític de guerra freda, s’escrivia «un fantasma recorre Europa: el comunisme». Salvant distàncies, podríem dir que a Catalunya, però sobretot a l’Empordà, un fantasma recorre pobles i viles: el biologisme. De fet, no és nou, fantasma ho era quan el vaig començar a detectar pels passadissos del «castell» (el Parlament), i d’altres indrets farà uns 25 anys. Per tant, ve de lluny i ara ja no és un fantasma, és una realitat contagiosa per políticament correcta.

Que aquest biologisme (conservacionista) s’ha atiat i fomentat durant anys, fruit d’una enginyeria social i científica orientada a reescriure l’ecologia i l’ecologisme, no exclou la responsabilitat de moltes persones i experts que, per por «al que diran» o per interessos electorals (pèrdua de vots), callin, mirin cap a una altra banda o donin suport a iniciatives suposadament ecologistes. L’única ecologia (com a ciència) i ecologisme que en aquests moments d’emergència climàtica, i per sequera, haurien d’estar creant alarma social, són els que ataquen les causes dels problemes i posen al centre les persones. I no convertir les solucions en un problema (les energies renovables) fent bons els combustibles fòssils.

De manera conscient o inconscient es fa així, quan certs moviments conservacionistes, només tenen com a objectiu la defensa de la natura, el paisatge o la biodiversitat, fent abstracció de la societat on viuen, i erigits en pensament únic, són tolerats per les institucions, atès que ja els va bé que sigui aquest corrent i no l’ecologisme social (que considera indivisible el medi ambient humà), qui plantegi reivindicacions, manifestos o recerques. Idealitzar constantment el medi natural o marí, com a única realitat, fent abstracció dels conflictes ambientals, econòmics, energètics i climàtics que tenim, és un engany i fer-se trampes al solitari al mateix temps, ja que el consumisme i el creixement sostingut (que no desenvolupament sostenible), en el qual estem immersos, està provocant un nivell d’emissions tan gran, escalfament i impactes climàtics, que justament el que està provocant és la pèrdua de biodiversitat, boscos, collites, plagues, sequeres, etc., i milers de morts prematures fruit de la contaminació atmosfèrica (i de pèrdues pel canvi climàtic i la sequera). Amb quota part a l’Empordà.

Aquí també es perden collites, marxa el peix i moren centenars de persones per aquesta raó. Mentre aquest biologisme continuï amplificat i instrumentalitzat pel potent lobby fòssil, igual que fa 30 anys ho va ser pel lobby nuclear, continuarem idealitzant paisatges idíl·lics de postal (del passat), mentre seguim emetent emissions, els bombers surten a apagar focs, les fonts deixen de rajar i els pagesos desapareixen.