Tots els polítics són iguals

Cada vegada que sento a una persona dir «Tots els polítics són iguals», penso que hem fet un pas més cap al feixisme. Com si fos un mantra que es repeteix o una frase feta que es diu sense pensar-hi gaire, molta gent de qualsevol classe social diu la frase i els altres responen: ja, està fatal.

És sabut que gran part dels bons resultats obtinguts per l’extrema dreta tenen a veure amb el cansament de la política i la incapacitat de les democràcies, com passava a la dècada dels 20 i 30 del segle XX, per donar resposta a la nova societat. Com passava ara fa 100 anys, els polítics sovint estan més pendents de la seva porció de poder, del clientelisme (ara li dirien Lobbies) i de la destrucció dels uns als altres que no de donar resposta als problemes reals. Només cal mirar la política nacional per il·lustrar la situació.

Però si mirem la política local tenim molts casos que això no sempre és així. Que no tots els polítics són iguals. Roses és un clar exemple de la diferència entre uns polítics i altres, entre unes formes de fer polítiques i unes altres. Qui pot dir que en Carles Pàramo ha estat igual que la Magda Casamitjana? Que la Montse Mindan és igual que en Joan Plana? Equiparar a tots ells seria una fal·làcia, però sobretot seria injust. I els regidors? Passa el mateix tant a l’equip de govern com a l’oposició. No tots són iguals.

Aquests dies ha anunciat que no es presentarà a les pròximes eleccions un d’aquests polítics singulars, en Francesc Giner, en Xispa, per això m’agradaria parlar d’ell en aquest article. Recordo la primera campanya electoral on un lipdub donava la volta pels carrers de Roses i festejaven l’arribada d’en Xispa a la política. Un temps després vaig tenir el plaer de ser convidat per ell i en Fèlix Llorens a formar part del departament de cultura i Festes i van ser uns anys molt enriquidors, de molta feina i de projectes nous.

Vaig aprendre moltes coses, però sobretot vaig aprendre que ser un bon polític no té res a veure amb la formació o la professió (en Xispa feia de pintor abans d’entrar a l’ajuntament) sinó amb estimar el teu poble i voler fer coses per la gent. Vaig aprendre que es pot fer política deixant de banda els personalismes i a partir de la humilitat del que sap que un regidor és un ciutadà més, fer les coses que creus millor pels altres.

També vaig aprendre que si vols canviar les coses, si vols fer coses noves cal tenir iniciativa, perquè ser un bon polític també va això, de canviar les coses. Un polític no és un gestor, no pot ser només un empresari (l’Ajuntament no és una empresa) no és una persona que es dedica a solucionar els problemes del dia a dia. És una persona que vol canviar les coses, que veu que cal canviar les coses, no simplement gestionar les coses. A Roses tenim exemples de polítics de mirada llarga, amb projectes de futur que han canviat el poble.

En aquest sentit, en Xispa va agafar el «toro per les banyes» (expressió que segur no li agrada gens) en molts temes. El carnaval de Roses, la relació de les festes amb els animals, Ca l’Anita, el trasllat de l’oficina de Català, l’edifici de la SUF amb la proposta de l’escola de música i totes les possibilitats que comporta un edifici com aquest, la festa de Nadal i Reis, la web de Roses cultura, el Club Cultura Roses i la venda d’entrades online al Teatre, la difusió del patrimoni amb la senyalització del nucli urbà i el Cicle Roses Patrimoni Viu, o en la regidoria de Medi ambient temes tan importants com la regularització de l’entrada al Cap de Creus o les primeres passes per a la transició energètica, entre molts altres.

Per tant, si us plau, siguem curosos, siguem justos. Tots els polítics són iguals? Doncs, no. I a Roses, per sort, tenim bons exemples.