Guàrdia urbana

Tenir una confrontació amb un col·lectiu del qual depèn la seguretat de la ciutat és tenir un gran mal de cap. Molt diferent de si el descontentament laboral el té un pintor o un funcionari de Correus, per exemple. Per això és una molt bona notícia que s’hagi arribat a un acord amb la Guàrdia Urbana de Figueres per resoldre el conflicte enquistat.

Una policia que deixi de fer hores extres és una situació del tot insostenible en un municipi com el nostre. I precisament aquesta era la decisió que havien pres policies i sindicats perquè el govern municipal atengués les seves peticions econòmiques i sobretot la més gran d’elles, el dèficit de recursos.

Durant els períodes d’estira-i-arronsa van ser molts els retrets que les parts recíprocament es van dirigir. Res que no fos habitual en aquests casos... fins que un bon dia, al regidor responsable de la cosa se li va ocórrer declarar un estat d’emergència per decretar a continuació l’obligació del personal de fer hores extres. Aquesta decisió, que ja és en si anòmala, la va adoptar amb l’objectiu no tant de la persecució de la delinqüència ordinària com el fet de poder garantir amb suficients efectius la seguretat durant un festival musical. Va ser en aquest punt, parlem de l’estiu passat, quan vaig veure clar que els reclamants tenien la batalla guanyada i que el govern hauria de cedir.

Avui finalment ja tenim acord. I afirma el regidor responsable que per arribar-hi ha hagut de fer valer el seu criteri per davant del d’intervenció, secretariat i recursos humans, així com que la mesura no suposarà un augment de la despesa. Segurament deu estar pensant en una millor racionalització dels torns i organització dels recursos, la qual cosa sempre ajuda a contenir el capítol de costos, però òbviament que la partida de sous i salaris augmentarà perquè la feina de la Guàrdia Urbana a Figueres cada cop és més exigida.

S’ha compromès també el regidor a revisar les fitxes i a fer una valoració de tots els llocs de treball del cos a efectes que la realitat s’avingui amb el que posa al paper, per bé que tots sabem que sempre hi pot haver discrepàncies entre una cosa i l’altra, ja que per sort la vida no és només un full d’Excel. I el més important: continua mantenint el seu compromís d’augmentar la plantilla de policies, que val a dir que durant el seu mandat ha passat de 63 a 78 efectius.

Cal felicitar-los a tots: sempre és molt millor solucionar els conflictes via negociació que deixar-ho en mans del tribunals perquè els resolgui.