Espiritualitat

En les societats urbanes –abocades a un materialisme extrem pilotat per un capitalisme extractiu, immerses en una tecnologia que no admet discrepàncies i en una artificialitat que vol ser intel·ligent– està sorgint una nova espiritualitat que no va lligada a cap religió, sinó que s’inicia per voler comprendre el cosmos en el qual vivim i acaba per adonar-se que el que hem de fer és acostar-nos a la nostra Mare Terra amb tot el que hi ha en ella, i de la qual tant ens hem allunyat. Saber que som un tot amb tot, que si malmetem l’entorn ens emmalaltim, que devem un respecte amorós i profund a tot allò que ens envolta, forma part d’aquesta espiritualitat que s’està manifestant. Hem hagut d’arribar als extrems en els quals ens trobem ara, amb sequeres, incendis, esgotament de recursos, i –encara– pensar que la solució és posar fotovoltaiques i aerogeneradors a dojo, per comprendre que l’entorn, amb el paisatge, els rius i les muntanyes, els vegetals i els animals que hi ha habitant, és un entorn viu que ens transmet i ens dona vida.

L’individualisme, com a actitud egoista, no té futur, i sabem fins on ens ha portat. Som éssers socials i està demostrat científicament que estem interconnectats, encara que no en siguem conscients. En física quàntica, s’han fet experiments que demostren sincronicitats espectaculars. Hi ha la teoria bucòlica «d’ales de papallona», que explica que el moviment de les ales d’una papallona a l’Àfrica pot generar un cicló al nord d’Amèrica, i encara que sigui un exemple exagerat, sí que és veritat que és un bon exemple per explicar que tota acció té una conseqüència, en l’aplicació de la mai poc explicada llei de causa-efecte.

Ens hem adonat que tenir molt i més no ens fa feliços. I comencem a buscar la felicitat més enllà del tenir. Ara ens comencem a plantejar que és més important «ser», que en la simplicitat hi ha molt més valor que en els dipòsits bancaris, i que no es devalua. I ens preguntem si serem a temps i capaços de revertir tant de mal generat.

I encara que aquesta nova espiritualitat es troba al marge de les religions, deixeu-me citar cinc obstacles per actuar diferent, que el papa Francesc exposa a la seva encíclica Laudato Si: la negació del problema, la resignació còmoda, l’acceptació del mite del progrés, la confiança cega en les solucions tècniques i el comportament evasiu.