Tribun@

Ressaca després de setmana santa

«L’ocupació turística també augura una temporada turística que apunta a xifres de Guinness amb permís de la sequera»

Carles Ayats Aljarilla

Carles Ayats Aljarilla

Com qui no vol la cosa, acabem de deixar enrere una Setmana Santa de rècord. En un país laic com el nostre, les manifestacions d’origen religiós continuen incrementant el seu atractiu. Molt lluny queden aquells anys en què les úniques manifestacions lúdiques eren les processons i els rèquiems sonant en uns mitjans emmordassats. L’oferta fa temps que s’ha diversificat exponencialment, com el públic que aprofita per gaudir d’uns primers dies de descans o d’unes minivacances. L’ocupació turística també augura una temporada turística que apunta a xifres de Guinness amb permís de la sequera. Dades però, que amaguen una altra realitat preocupant: l’increment de deixalles a l’aire lliure fruit d’aquest increment del temps de lleure.

L’Alt Empordà és una de les comarques que més residus genera només per darrere de Barcelona i les seva metròpoli, Ponent i Tarragona. També encapçalem el rànquing de deixalles per habitant i dia, amb 2,23 quilos diaris. Unes xifres que obvien aquelles que decoren els espais naturals i públics de la comarca. Plàstics, vidre, paper, cartró, fusta, metalls i restes alimentàries, entre d’altres, són fàcilment localitzables fora de les zones habilitades per a la seva recollida. Està clar que moltes persones es passen pel folre les recomanacions mediambientals i sobretot, aquell sentit comú que s’espera de tots nosaltres.

Per això, m’ha agradat llegir a l’Heraldo de Aragón, les reflexions del guarda d’un refugi del Parc Natural d’Ordesa i Mont Perdut. Ha denunciat la troballa d’una llauna de cervesa de fa quasi mig segle que, tot i l’antiguitat, gairebé no s’ha deteriorat. Aquest fet ha servit per recordar que per allà «no passen escombriaires» i que el sorprèn que hi hagi excursionistes capaços de pujar-les plenes però que no se les emportin buides «quan pesen menys». Com us deia, una solució de sentit comú i tot un clatellot per als xirucaires irresponsables.