Hotel Edison

Certament, és una llàstima que Figueres perdi un bé cultural protegit, com la Sala Edison. Però, la veritat és que aquest teatre-cinema modernista de 117 anys, ja fa molt de temps que el vàrem perdre, sense que ningú hi posés remei, quan encara hi érem a temps.

Recordo vagament el seu magnífic interior, les llotges laterals de tres pisos, les escalinates emmirallades, la platea arrodonida, el majestuós escenari, el jardí exterior, la seva decoració i tot el que l’envoltava. Desprenia, en els meus ulls infantils, la magnificència dels grans teatres i malgrat que només hi vaig veure cinema, la meva imaginació em rodejava de gent mudada, senyores amb vestits llargs, collars de perles i abrics de pell de bracet de senyors amb llacet i barret alt mentre sentia músiques orquestrades i personatges recitant diàlegs en veu alta, ajudats per un apuntador amagat sota terra. Però, els temps canvien i el teatre a Figueres fa dècades que té altres ubicacions i que el cinema es va descentralitzar, deixant el nostre liceu figuerenc perdut entre el llindar de la memòria i l’enyorança.

Tot té un final i ara diuen que se li donarà un altre ús. Però, no puc deixar de sentir pena en pensar que un lloc tan maco i emblemàtic es converteixi en un hotel de luxe, un centre comercial i un parc públic. Però la modernitat ja ho té això: que per construir s’ha de demolir, per millorar s’ha de canviar, per avançar, s’ha d’obviar el passat.

Aquest acord amb el grup Escudero pot aportar, en ple segle XXI, molt més al centre de la ciutat que un teatre atrotinat on només dormien somnis de comediants antics i records d’uns infants que ja no ho som. Però, el temor general és que a partir del 29 de maig, després de les eleccions, el projecte caigui en l’oblit. Ja sigui perquè els idealistes ens hagin explicat només mitges veritats o perquè els inversors s’ho repensin o perquè els electors n’escullin d’altres, que no paeixin que l’oposició es pengi la medalla.

Al cap i a la fi, la política, a voltes, ja té aquestes coses.

Fem un acte de fe i esperem que es faci cert i que torni el glamur al centre, malgrat que no siguin el teatral, i que el visitant vingui a Figueres i de retruc a la comarca, a donar-nos feina, oportunitats econòmiques i molta visibilitat. Però, les accions no s’haurien d’aturar aquí, cal aconseguir que el turista cinc estrelles que vulgui fer un vol fora de l’hotel després de sopar, es trobi un carrer sant Pau i en general, un nucli urbà molt diferent del que hi ha ara mateix.