Formes intel·ligents

Fins no fa massa la intel·ligència se circumscrivia essencialment al gènere animal, a diferents nivells, i la intel·ligència superior se li atribuïa al gènere humà com a màxim exponent de la mateixa –cosa que segons què es veu, es comenta o s’escolta, també fa dubtar–. En qualsevol cas, és un tema polèmic des de sempre en el que psicòlegs, filòsofs, metges i persones de moltes altres disciplines del coneixement, no s’han acabat de posar mai d’acord.

Per si això no fos suficient, l’aparició de la intel·ligència artificial com un nou element, que ens han anunciat que formarà part de la nostra vida quotidiana en pocs anys, acaba de posar sobre la taula un seguit de debats que no sé fins a quin punt estem preparats com a societat per dur-los a terme.

Llegia fa poc que aquest nou programa, ChatGPT, que sortí a la llum el novembre de 2022 i des de llavors ja van per la quarta versió, ha escrit diverses obres literàries; és a dir, ficció creativa a la mateix nivell que un escriptor humà. Val a dir que aquestes primeres obres, han anat acompanyades per escriptors de carn i ossos; per exemple Jennifer Leep qui admet que utilitza aquest programa per escriure més de pressa, havent aconseguit escriure dos llibres en dos mesos.

Parlem de novel·les, però també treballs d’investigació, tesis doctorals, articles de recerca científica, poesia; tot el que semblava que ens diferenciava d’una màquina, sembla que es va esvaint; però em temo que per ara, és lluny de fer-se realitat. El cert és que aquesta intel·ligència artificial, no és tal, sinó una enorme base de dades que té la capacitat de vincular-les entre elles per intentar fer un discurs «coherent».

Tampoc sé si això ens pot deixar massa tranquils, perquè l’actual intel·ligència artificial permet multiplicar el ventall de confusió, farsa, mentides, etc., que ja ens proporciona la intel·ligència normal i corrent amb les noves tecnologies. Tot plegat, i llegint segons què, no deixa de produir una certa angúnia.