L’Observatori

A l’abril, cada gota val per mil

"A l’Empordà necessitem un parell de bones llevantades, i ja podrem encarar l’estiu amb la tranquil·litat necessària de saber que comptarem amb prou aigua"

Manel Rodríguez

Manel Rodríguez

Estem secs, fa falta aigua, i que plogui amb urgència. Tenim un problema greu, cada any hi ha més sequera, i sempre ho confiem tot a la providència. Esperar que plogui, ompli els nostres embassaments i problema resolt.

I, per sort, ara venen dos mesos en què, normalment, plou força, ja sabeu la dita: Al maig cada dia un raig. I a l’Empordà necessitem un parell de bones llevantades, i ja podrem encarar l’estiu amb la tranquil·litat necessària de saber que comptarem amb prou aigua. Ara bé, si aquests mesos no plou, i les reserves van baixant, caldrà incrementar restriccions. L’altre dia, a la conferència oferta per Ramon Tremosa al Cercle Sport a Figueres, em va quedar una idea clara, Catalunya és una potència en generació d’energia hidroelèctrica, comptem amb 66 embassaments, herència del passat, i que ens converteixen en un país de pantans. Dit això, cal el més fonamental, que els pantans estiguin plens d’aigua, perquè, ai las! Si no plou, no podrem comptar amb generació d’energia neta feta amb turbines als nostres embassaments, i tampoc amb l’aigua necessària per a la vida, cal regar els cultius, els camps, i cal subministrar aigua a les ciutats i llars catalanes.

Llegeixo que a l’ONU declaren la seva màxima preocupació per la manca d’aigua a tot el món, 2.000 milions de persones no tenen aigua potable (26% de la població mundial), i fins a 3.600 milions de persones (46%) no disposen de sistemes de sanejament segurs. En l’actualitat, es xifra en 960 milions les persones que viuen a ciutats amb escassetat d’aigua, i es preveu que el 2050 s’incrementi fins a 1.400 milions. Estem davant un problema de magnitud mundial, i que caldrà entomar-ho o provocarà inimaginables conseqüències en el futur.

A Catalunya, també hauríem de començar a fer plans de futur, ja que el canvi climàtic avança a bon ritme i, per tant, segurament ens mancarà aigua més aviat que tard. Les solucions es coneixen i existeixen, parlem de gestió més eficient de la xarxa de distribució, evitar les pèrdues en el transport de l’aigua, parlem de l’ús més moderat a les llars, a la indústria i a les ciutats d’aquest element imprescindible. I, d’altra banda, tenim milions de litres d’aigua al mar, que podem dessalinitzar creant plantes adients per a aquesta funció.

L’aigua serà l’or del segle XXII i, per no tenir problemes, cal que comencem a planificar, i a deixar de dependre de la providència.