Això ho sap tothom

Majoria d’edat

«Veient, llegint i escoltant les notícies, sembla que els joves tenen accés abans a coneixements i continguts d’adults, però que no tenen capacitat per processar-los».

Raül Garrido

Raül Garrido

Quan a les Quines de Nadal surt el número divuit, els cantaires solen batejar-lo com «majoria d’edat». Suposo que, a les anteriors a 1978, aquesta dita anava associada al número 21 i, als anys 50, era el 25 o fins i tot, números diferents per a homes i dones. Amb els anys, s’ha anat avançant l’edat adulta en molts aspectes, com en alguns permisos de conduir motocicletes, per decidir sobre la salut, portar armes de cacera, tenir relacions sexuals consentides, casar-se, etc.

Hem de pensar que és perquè les persones hem anat evolucionant amb el pas de temps i s’arriba abans a la maduresa. Però, veient, llegint i escoltant les notícies, sembla que no sigui així i que cada vegada més, els joves tenen accés abans a coneixements i continguts d’adults, però que no tenen capacitat per processar-los. Darrerament, s’estan multiplicant les violacions, els atacs sexuals, fins i tot, grupals i abusos a nenes per part de menors d’edat. La dada és alarmant, 1 de cada 4 agressors sexuals són menors i els casos de bullying adolescent han augmentat un 35% en un any.

I les conseqüències que tenen aquests actes sobre els menors, en el pitjor dels casos, és ingressar temporalment en un centre on rebran xerrades, assessorament psicològic i suposats seguiments, plens de bones intencions, però que, em sembla a mi, fan un efecte minso. I els menors de 14 anys, participants en un alt percentatge dels casos, són directament inimputables, ni tan sols se’ls pot obligar a canviar de centre educatiu, per la qual cosa, en molts casos, no pot haver-hi allunyament. És a dir, que, per un costat, tenen fàcil accés a continguts delicats i són capaços de planejar i perpetrar actes púnics i delictius com qualsevol adult, però, per un altre costat, la llei els protegeix, perquè són nens. No es tracta de reprimir, tampoc de posar en mans dels professors la responsabilitat d’una educació que s’hauria de donar dins les parets de cada casa, però alguna cosa està fallant i és urgent trobar solucions.

Potser sí que es pot revisar i avançar la majoria d’edat, perquè avui, la mainada hauria d’estar, en la majoria dels casos, molt més preparada i experimentada que fa dècades. Però que aquest canvi afecti també les seves responsabilitats i que els actes delictius dels menors, de qualsevol edat, també els paguin com ho fan els adults. I a les xerrades, els psicòlegs i l’assessorament, del tot necessaris, també s’hi afegeixin els pares, que són els que haurien de conduir i educar els fills.