Honor

En el llibre La Medicina de la Terra, de Jamie Sams, el títol que encapçala l’escrit que correspon al dia set de la tercera lluna, és «honor». I diu que, segons la idea dels antics Nadius Americans, honorar significa mostrar respecte. Respecte per a la natura, respecte per als altres i respecte per a nosaltres mateixos. I remarca que el respecte per a un mateix és un acte d’equilibri que requereix molta pràctica.

Curiosament, en les sessions que estem fent a Ordis els divendres el vespre sobre «autocura», dirigides per la veïna Pilar Benítez (pilarbenitez.com), i en el marc dels reptes setmanals que ens planteja, aquesta setmana ens va proposar d’incorporar en el nostre dia a dia l’hàbit de l’amabilitat. Amabilitat amb nosaltres mateixos, amb els altres i amb el medi ambient.

O sigui, que amb pocs dies de diferència em trobo amb dues versions de la mateixa cosa: aprendre a honorar-me, a respectar-me i a ser amable amb mi mateixa. Per què?, doncs tant una versió com l’altra aclareixen que si una persona no és capaç d’autohonorar-se, d’autorespectar-se i d’autoestimar-se, difícilment podrà aplicar aquestes pràctiques envers altres persones i envers el medi ambient. Com seria el món si tothom fos amable?

I constato, en la pràctica iniciada sobre ser amable amb mi mateixa, que no «respecto» el meu propi cos permetent que agafi postures inadequades, que tracto de corregir, o que menjo compulsivament a aquella hora en què la gana apressa, o... Quanta feina no hi ha, només observant la manera de bellugar-se i de fer, per rectificar, amablement, postures i actituds!

Tot això, ens deia la Pilar, ajuda a ser feliç. I de la lectura del llibre citat més amunt, en copio el final: «És el moment d’adoptar l’actitud d’un cor feliç quan efectues les teves tasques quotidianes? Si esculls aquesta actitud el cor feliç honrarà tots els actes que realitzis». Diuen que la felicitat no es busca, sinó que es crea, i que quan es treballen actituds positives, sorgeix espontàniament del nostre cor. I vistes les coincidències –si és que les coincidències existeixen– entre l’escrit del llibre i la lliçó del divendres passat, la felicitat es crea amb petits hàbits de respecte, d’amabilitat i, en definitiva, d’amor. Dues paraules, felicitat i amor, que han perdut el seu significat més profund de pronunciar-les d’una manera tan irreflexiva. Tenim l’obligació de recuperar-ne els valors.