El periscopi

Ucraïna: de l’emergència a l’acollida

«Europa està vivint una de les hores més convulses dels últims temps a causa de la invasió russa a Ucraïna. Ningú hauria imaginat fa poc més d’un any que avui estaríem parlant d’una sagnant guerra al cor del continent, amb uns efectes devastadors que es noten arreu».

Mohamed El Amrani

Mohamed El Amrani

Europa està vivint una de les hores més convulses dels últims temps a causa de la invasió russa a Ucraïna. Ningú hauria imaginat fa poc més d’un any que avui estaríem parlant d’una sagnant guerra al cor del continent, amb uns efectes devastadors que es noten arreu. Hem hagut d’aprendre a entendre amb resignació, dins de la irracionalitat que impliquen els conflictes bèl·lics, del que és capaç l’ésser humà quan es deixa arrossegar per la cobdícia. Per sort, la resposta unànime per part de la societat i els governs ha estat de compromís amb l’acollida. De fet, Roses no ha estat aliena a aquest conflicte i són moltes les famílies del poble que han acollit a casa seva persones que fugen de la guerra. Ara bé, la situació s’ha anat allargant i la guerra s’ha endurit de tal manera que cal un replantejament sobre una acollida realment efectiva i permetre una inclusió amb les garanties necessàries per pensar molt més enllà de l’emergència i estipular processos que promoguin l’arrelament i la inclusió dels refugiats. La celebració de la Festa popular ucraïnesa Malanka, a principis d’any, va aplegar a moltíssims rosincs al Teatre que buscaven conèixer més sobre la cultura i va ser un exemple de com la gent busca també punts de trobada a escala comunitària per intercanviar experiències i canalitzar l’esperit solidari des del suport mutu.

L’acollida d’ucraïnesos es troba en un nou estadi i hem passat de la urgència dels mecanismes per atendre l’emergència, a haver de pensar com facilitar el dia a dia de les persones per integrar-les en les dinàmiques locals. És important ser conscients que l’allargament de la guerra implica que moltes persones ja no pensin a viure aquí de forma temporal. Per tant, s’obren noves necessitats on hotels i centres residencials improvisats són obsolets. El gran repte és el de facilitar habitatge i oportunitats laborals. És responsabilitat de les administracions públiques posar en marxa mecanismes que replantegin el model i també de la pròpia societat a l’hora de canviar la mirada i assumir aquesta nova realitat. És el moment de preguntar-nos com passem d’atendre l’emergència i fer el pas cap a una acollida a llarg termini.