Un pacte per Figueres: Reptes i oportunitats

Figueres és la capital d’una comarca, l’Alt Empordà, que té seixanta-vuit municipis. És, per tant, no solament el referent econòmic, cultural i empresarial de la ciutadania que viu als seixanta-vuit pobles, sinó també del conjunt de les comarques gironines. Aquests fets posen Figueres en un focus d’observació permanent: política, econòmica i social.

En el segle passat, durant molts anys, va ser considerada una ciutat més cosmopolita que Girona. El sector comercial de la ciutat era molt atractiu i molta gent, sobretot francesos, hi venien a comprar. Potser aquesta realitat tan plàcida econòmicament va fer adormir aquell esperit negociant que tenia la ciutat i ningú, o poca gent, va veure que a Girona hi havia un alcalde, en Quim Nadal, que tenia una idea molt clara de les mancances de la seva ciutat i la voluntat política, la intel·ligència i la força suficients per considerar-les uns reptes que podien esdevenir oportunitats. I així va ser.

No descobreixo res si dic que Figueres, ara com ara, no està en el millor moment, però hi ha motius per a l’esperança; una esperança que té l’origen en l’actitud del govern municipal. I permeteu-me que us digui que, quan penso en el govern municipal de la ciutat, em ve a la memòria una reflexió que vaig tenir present durant tots els anys que em vaig dedicar a l’ensenyament: a l’hora d’avaluar el progrés dels alumnes es tenia en compte el nivell inicial d’aprenentatge, de tal manera que l’avaluació final de l’alumne valorava el que havia après, encara que no arribés al nivell dels que havien començat amb un millor aprenentatge, ja que es demostrava l’esforç que havia fet per recuperar els dèficits que inicialment tenia. I també he de dir que aquests alumnes acabaven sent uns molt bons estudiants amb notables èxits en els estudis superiors.

Doncs una cosa semblant li ha passat a l’equip de govern de Figueres. Agafar la gestió de la ciutat no va ser precisament una loteria, sinó un repte; un repte difícil, però apassionant. I crec que estan en el bon camí, perquè han fet moltes coses que la ciutat necessitava: s’han preocupat de la seguretat augmentant el nombre d’agents a la guàrdia urbana, han asfaltat carrers que ho necessitaven urgentment, han unificat l’oferta cultural de la ciutat, duen a terme una política molt respectuosa amb els animals sota la direcció de Sònia Trilla i han millorat les instal·lacions esportives dels barris, entre altres.

Entenc que a molts figuerencs i figuerenques aquest enorme treball no els sembli suficient, ja que la ciutat encara té mancances que desllueixen l’esforç municipalista de l’equip de govern, pel qual tots els seus components es mereixen, al meu entendre, una nota alta. I, sense anomenar-los a tots i totes, que s’ho mereixen, crec que és de justícia ressaltar la passió per la ciutat que té Agnès Lladó, l’alcaldessa; l’infatigable treball de Pere Casellas, un home intel·ligent i molt treballador que resisteix la pressió com pocs polítics són capaços de fer-ho; la intel·ligència i valentia de Xavier Amiel al capdavant de la regidoria d’urbanisme –un home que des que va decidir dedicar-se a la política municipal ha pres algunes decisions que seran molt beneficioses per al futur de la ciutat–, i, sense voler allargar-me gaire més, no puc deixar d’esmentar Alfons Martínez, un home culte i treballador que pot portar la ciutat al nivell cultural que havia tingut en èpoques passades.

Podria parlar dels altres regidors i regidores, perquè s’ho mereixen, però el treball que fan segur que és conegut pels ciutadans i ciutadanes de Figueres.

Malgrat el bon treball que reconec a l’actual equip de govern de la ciutat, modestament crec que hi ha dos aspectes més que poden ajudar a revertir, per bé, la situació actual de Figueres:

a) portar a terme una diagnosi de les vulnerabilitats actuals de la ciutat amb les corresponents propostes de solució, i

b) treballar, ja a partir d’ara, per fer possible un govern d’unitat per al proper mandat municipal després de les eleccions. Un Pacte per Figueres on quedi reflectida la voluntat política de tots els integrants d’aquest pacte de superar qualsevol partidisme per, tots junts, reflotar la ciutat.