De Cal Recader

«Els Segadors» i «el Foc de Castelló»

"A vosaltres no sé si us passa, però quan sento la música de la sardana el Foc de Castelló, se’m posa la pell de gallina, igual que amb Els segadors"

Manel Puig

Manel Puig

El darrer divendres, el cant d’Els segadors complia trenta anys de la declaració oficial com a himne nacional de Catalunya. L’any 1993, tots els grups del Parlament ho aprovaven per unanimitat. Aquest cant, que forma part del nostre patrimoni musical i nacional, enllaça directament amb la Guerra de Secessió (o dels Segadors) i la revolta del Corpus de Sang del 7 de juliol de 1640. Amb una reflexió, voldria fer una analogia amb aquest primer himne i amb el nostre. A vosaltres no sé si us passa, però quan sento la música de la sardana el Foc de Castelló, se’m posa la pell de gallina, igual que amb Els segadors.

Sense entendre-hi massa de música, diria que el punt culminant de les audicions es reafirma quan sona a la plaça El Foc de Castelló –per cert, darrerament no se sent gaire. El músic i mestre Antoni Agramont (1851-1906) la va escriure el 1883 i ens conta un moment tràgic de la nostra història local.

Què va passar? Doncs que tingué lloc una de les batalles de la tercera carlinada. Fou la nit del 4 al 5 de novembre de 1874. Places, carrers, cases, vilatans, soldats, canons, trets i foc prenien tot el protagonisme d’aquella catastròfica i llarga nit plujosa. El general carlí Francesc Savalls va deixar dit: «L’atac a Castelló va ser el més horrorós dels que s’han portat a terme durant la guerra carlista». Aquest fet d’armes serví d’inspiració a Agramont per escriure aquesta sardana que tots ens sentim com a nostra. Durant un temps fou tan popular que... «Quan la Cobla El Barretó de Torroella de Montgrí, la interpretava competint a les places amb les altres cobles, en Joan Rigau (El Barretó), que se les sabia totes, per fer-la més imponent i descriptiva en el moment del fort musical, empunyava dues pistoles i engegava un raig de trets a l’aire que produïen l’engrescament popular». (Escrivia el torroellenc Enric Vilà).

La millor manera que una qüestió de caràcter popular passi a ser oficial és quan el Ple de l’Ajuntament l’aprova, si pot ser per unanimitat. Desconec si aquest pas ja està fet, si és així estaria bé que fos d’obligació, que la cobla de torn, interpretés el Foc de Castelló a cada Festa Major i, si no és així, també estaria bé que els nostres polítics fessin el pas d’oficialitzar-lo.