Les circumstàncies

L’altre dia llegia aquesta frase: el «tonto» copia, el llest marca el seu camí i el segueix a ultrança, però el savi s’adapta a les circumstàncies. Algun temps més enrere en vaig trobar una altra que deia poc o molt el mateix amb paraules diferents: La força està en els que cedeixen. El xiprer s’inclina al vent i no es trenca. La terra cedeix a les arrels i dona pas a una nova forma de vida permetent que els seus minerals l’alimentin. El fang cedeix a l’aigua, a la pressió de les mans i al foc i es converteix en un objecte útil, bonic, agradable... En aquesta última frase, les circumstàncies són el vent, les arrels, l’aigua, les mans i el foc, i el que xoca, per la cultura que ens han inculcat, són les primeres paraules: «La força està en els que cedeixen». Aquest és també el principi que fan servir moltes arts marcials, cedir a l’embat del contrari per guanyar-lo a partir de la seva empenta.

I encara me’n ve una altra, de frase, que fa: «El vent i les onades van sempre a favor d’aquell que sap navegar», i saber navegar vol dir adaptar-se a les circumstàncies que la mar ens presenta.

Però la societat en la qual vivim ens ha educat anar contra vent i marea per aconseguir els nostres somnis, que creiem que ens proporcionaran la felicitat...

No obstant això, passa sovint que per aconseguir la felicitat somniada ens oblidem de viure-la en el dia a dia. I el futur no existeix i només podem construir-lo vivint plenament el present.

Però anant al títol de l’article, què són les circumstàncies? Podem canviar-les? Sabem que són condicions que influeixen, però... ens condicionen? Doncs sí i no. Depèn. Si som tossuts i només ens donem cops de cap contra la paret que tenim al davant, potser aconseguirem fer-la caure, però... a quin preu? En canvi, si observem la realitat que hem d’afrontar i mesurem les nostres capacitats, segurament el més assenyat serà caminar un xic i buscar la manera de voltejar el mur.

Hi havia una altra frase, encara: «La vida és un vals, i qui no el balla és un beneit». Però per ballar un vals s’ha de «cedir» al ritme i al compàs que marca la música que sona, que en aquest cas és la circumstància del ball.

Observar, comprendre, valorar i actuar amb dolcesa, sense estridències, i, si molt m’apresseu, estimant les circumstàncies que se’ns presenten, ja que cadascuna d’elles és una lliçó a aprendre.