L’Epilèpsia

Cada any, el segon dilluns de febrer, se celebra el dia internacional de l’epilèpsia. És un dia destinat a augmentar la seva visibilitat i millorar la qualitat de vida, tant dels qui la pateixen com dels seus familiars. És fonamental conscienciar la població de l’impacte que provoca a les persones afectades i a les del seu entorn, com també evidenciar la importància de disposar d’un bon accés al sistema sanitari per a obtenir una diagnosi i un tractament correctes, també es vol donar pes a la recerca.  

Dividirem aquest article en dos apartats. El primer serà teòric i, en el segon, s’explicarà com s’ha d’actuar davant d’una crisi convulsiva. Perquè una de les manifestacions més freqüents és en forma de convulsions.

L’epilèpsia és potser la malaltia neurològica més freqüent. Hi ha un trastorn al cervell que fa que certs grups de cèl·lules tinguin un excés de descàrregues elèctriques, cosa que provoca el transport dels senyals nerviosos neuronals de manera caòtica. Segons la zona cerebral afectada, es manifesta amb forma de convulsions, percepció de sensacions i emocions o la pèrdua de coneixement. L’epilèpsia pot afectar moltes de les activitats de la vida diària, com són conduir, la pràctica d’alguns esports o activitats laborals quedant aquests seriosament limitats, en funció de la gravetat de la malaltia.

En la part pràctica, encararem com s’ha d’actuar davant d’una convulsió o crisi convulsiva. No s’ha de lligar la persona que pateix la crisi (no immobilitzar-la), cal treure-li les ulleres i els audiòfons, si en porta, afluixar o descordar botons i desfer el nus de la corbata, perquè res l’oprimeixi. S’enretiraran tots els objectes que puguin ser perillosos que tingui a prop seu, amb la finalitat d’evitar accidents i lesions. D’entrada, no se li ha de posar res a la boca. Un cop passades les convulsions, cal posar-lo en la postura lateral de seguretat, per evitar problemes a les vies respiratoris. Si es pot, caldrà protegir-lo amb coixins, per evitar possibles contusions. És bo estar a la vora seu i parlar-li tranquil·lament. S’ha d’esperar que la crisi acabi, que generalment cedeix en pocs minuts i, quan pensem que ja està totalment acabada, comprovarem que la persona està conscient. Per assegurar-nos-en i per poder-ho constatar, se li pregunta pel seu nom, la data, si sap on es troba i on pensa anar. Acabada la crisi i recuperat el nivell de consciència, cal retirar-li les pròtesis dentals si és que en porta.

Caldrà trucar al 112 si la crisi dura més de cinc minuts, si la persona o els seus familiars desconeixen que pateix epilèpsia o, quan tot i saber-ho, la persona no fa tractament o si és la primera vegada que li ha passat. També quan la recuperació és molt lenta, presenta una segona crisi o si té problemes per respirar, durant o després, de la crisi. Cal contactar-hi també quan li passa a una dona embarassada o si la persona sembla que té alguna altra malaltia, s’ha fet mal i/o presenta ferides a conseqüència de les convulsions.

L’epilèpsia, manifestada en forma de crisis convulsives, és relativament freqüent i afecta no només a qui la pateix, sinó també a les persones del seu entorn que poden viure-ho amb angoixa. És important saber reconèixer les seves manifestacions i actuar correctament.